Les Grands Buffets: no podia acabar bé
![Les Grands Buffets: no podia acabar bé](https://static1.ara.cat/clip/6b1d4395-4090-4e28-919e-f7ba8d2c48b4_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
Abraçat al vàter de l’habitació del Zenitude Hôtel de Narbona observo el meu reflex aquàtic esquitxat per les sobralles d’un festí gastronòmic dolorosament excessiu. Són les quatre de la matinada i tremolo espasmòdicament; és hora d’admetre l’evidència: he estat derrotat. Un ràpid repàs a les hores precedents us ajudarà a entendre com he acabat així; la relectura de les columnes que he escrit en aquests gairebé tres anys servirà també per contextualitzar amb més perspectiva la desfeta francesa.
El pla era perfecte, una escapadeta a la ciutat del Llenguadoc amb la Maria, l’Elena i el Jorge amb un objectiu clar: sopar a Les Grands Buffets, la maison fundada l’any 1989 que ha escampat la seva fama arreu recuperant el clàssic banquet a la francesa en forma de bufet dividit en diferents àrees on et pots anar omplint el plat, com ells diuen, a voluntat. Evidentment, coneixent-me, això només podia acabar fatal. “Roger, calma”, m’adverteix la Maria, que em coneix millor que jo. Però les seves paraules, tot i estar asseguda davant meu, m’arriben com una remor llunyana; estic centrat en la platerada de marisc que acabo de servir-me: mitja llagosta, un escamarlà, mitja cabra de mar, tres ostres i un grapat de cargols de punxa. Pas mal.
Segon plat: degustació de charcuterie, foie gras i fumats. Encara hi ha forat (crec, erròniament): cuixa de cabrit (resseca), salsitxa (buf!) i moll de l’os (ínfim). Començo a delirar i m’abraono sobre la secció de formatges posseït pels esperits de John Belushi i Ratatouille. “La carta de formatges més gran del món”, anuncien orgullosos els malparits, tot detallant-ne la relació completa al quilomètric tiquet final. 35,90 € per persona és un preu imbatible. Llàstima que cada cèntim, cada engruna, acabés al fons del meu vàter del Zenitude Hôtel.