Les Grands Buffets: no podia acabar bé

Abraçat al vàter de l’habitació del Zenitude Hôtel de Narbona observo el meu reflex aquàtic esquitxat per les sobralles d’un festí gastronòmic dolorosament excessiu. Són les quatre de la matinada i tremolo espasmòdicament; és hora d’admetre l’evidència: he estat derrotat. Un ràpid repàs a les hores precedents us ajudarà a entendre com he acabat així; la relectura de les columnes que he escrit en aquests gairebé tres anys servirà també per contextualitzar amb més perspectiva la desfeta francesa.

El pla era perfecte, una escapadeta a la ciutat del Llenguadoc amb la Maria, l’Elena i el Jorge amb un objectiu clar: sopar a Les Grands Buffets, la maison fundada l’any 1989 que ha escampat la seva fama arreu recuperant el clàssic banquet a la francesa en forma de bufet dividit en diferents àrees on et pots anar omplint el plat, com ells diuen, a voluntat. Evidentment, coneixent-me, això només podia acabar fatal. “Roger, calma”, m’adverteix la Maria, que em coneix millor que jo. Però les seves paraules, tot i estar asseguda davant meu, m’arriben com una remor llunyana; estic centrat en la platerada de marisc que acabo de servir-me: mitja llagosta, un escamarlà, mitja cabra de mar, tres ostres i un grapat de cargols de punxa. Pas mal.

Segon plat: degustació de charcuterie, foie gras i fumats. Encara hi ha forat (crec, erròniament): cuixa de cabrit (resseca), salsitxa (buf!) i moll de l’os (ínfim). Començo a delirar i m’abraono sobre la secció de formatges posseït pels esperits de John Belushi i Ratatouille. “La carta de formatges més gran del món”, anuncien orgullosos els malparits, tot detallant-ne la relació completa al quilomètric tiquet final. 35,90 € per persona és un preu imbatible. Llàstima que cada cèntim, cada engruna, acabés al fons del meu vàter del Zenitude Hôtel.