La gran rentada de mans

Recursos limitats Diversos pacients esperen  el seu torn de visita mèdica  en una de les sales de l'Hospital Vall d'Hebron  de Barcelona.
i Marc Murtra
12/04/2016
3 min

Per als romans scrutinium volia dir “cercar a les escombraries amb l’esperança de trobar-hi alguna cosa de valor”. Per a nosaltres el terme ha adquirit un significat més noble: investigació profunda i minuciosa d’una cosa o afer (incloent-hi una votació). A més, el terme va sovint associat al dret essencial d’analitzar les actuacions dels governs. En aquest cas, com més s’apropi al seu significat modern i menys al que utilitzaven els romans millor: implica més honestedat i qualitat pública.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Amb aquest esperit voldria escrutar l’actuació del nostre Govern. Podem examinar el departament de Salut, que gestiona el 40% del pressupost de la Generalitat. El conseller de Salut, Toni Comín, va iniciar el seu mandat prometent que la seva prioritat seria “reduir les llistes d’espera” (ARA, 12-1-16). Un mes després va explicar en primera persona: “Necessito gairebé mil milions per reduir les llistes d’espera”. I va dir que la manera d’obtenir aquests recursos és la independència (E-notícies, 12-2-16). Recordem que uns 120.000 catalans esperen a ser operats (ARA, 4-4-16).

En paral·lel, el vicepresident Junqueras ha explicat: “La independència es pot fer en 18 mesos i el nostre deure és intentar-ho, [però] la independència depèn només del Govern? Malauradament no [però] la voluntat és complir el full de ruta”. (ARA, 17-1-16). Des de llavors el vicepresident ha refermat el seu compromís amb el seu compromís diversos cops.

Aquesta gestió de les llistes de Salut és un important símptoma de com el govern català encara la seva tasca de governar. Comença per identificar i denunciar un problema. Després tanca l’assumpte de fons anunciant que es podrà resoldre quan Catalunya sigui independent. S’afegeix que la independència no serà immediata i que no només depèn del Govern.

Davant d’una lògica semblant, l’economista John Maynard Keynes va reaccionar amb una de les cites més utilitzades en els últims cent anys: “A la llarga, tots morts”.

No ho deia, esclar, perquè pensés que a aquest ritme tots morirem a les llistes d’espera del conseller Toni Comín. No, Keynes criticava els que esperen que canviïn les condicions meteorològiques demà per solucionar problemes existents avui. La cita exacta i sencera és: “Això de a la llarga és una enganyosa guia de l’actualitat. A la llarga tots estarem morts. Els economistes s’imposen una tasca massa fàcil, una tasca massa inútil, si en temporades tempestuoses només ens poden dir que quan la tempesta passi l’oceà tornarà a ser pla altra vegada”. (A tract on monetary reform, 1923).

No és estrany trobar motius transitoris i extrínsecs per no assumir responsabilitats immediates. Ho veiem sovint: lampistes que han tingut una avaria al cotxe o trens que fan tard per “causes alienes a Renfe”.

Sí que és estrany que un conseller assumeixi competències i compromisos per ràpidament rentar-se’n les mans adduint una gran falta de recursos. ¿O és que el govern del PP no hauria pogut complir amb els seus compromisos electorals amb més recursos? Qualsevol govern de qualsevol país en qualsevol moment de la història pot adduir falta de recursos per no complir les seves responsabilitats.

Ens fem un trist favor com a país si acceptem com a argument que els problemes importants no es poden afrontar fins que no siguem independents. És un argument que ràpidament allibera de la responsabilitat essencial de governar. És una lògica que té un llarg i còmode recorregut. Si som independents, primer es pot anunciar que estarem sota un “període especial de transició”; després caldrà que la independència es consolidi; després la culpa podria ser del Banc Central Europeu; del canvi climàtic, o de la crisi de valors del jovent.

Sí que es poden afrontar els problemes, i la seva solució no depèn només de recursos econòmics. Hi ha països més pobres que el nostre amb millor educació, per exemple, Eslovàquia o el Vietnam, o taxes d’atur més baixes, per exemple, Portugal. Hi ha països lleugerament més pobres que tenen una capacitat més innovadora, per exemple, Corea del Sud. A més, hi ha responsabilitats governamentals bastant independents dels recursos disponibles, com la seguretat viària, la lluita contra la corrupció o la qualitat legislativa.

Un govern té l’obligació de proposar solucions a llarg termini, però també té el requeriment d’afrontar la immediatesa i de gestionar els recursos que té, que si bé són insuficients, són molts. L’independentisme seria el més beneficiat si el Govern demostrés saber governar la Generalitat amb gran competència i efectivitat. Incrementaria la seva credibilitat. Molts més independentistes pensarien que el procés està en bones mans i més catalans serien favorables a la independència. Però si el Govern no sap gestionar una autonomia, ¿com s’ha de creure que pot gestionar un estat nou?

stats