El calendari és el següent: el 21 d’abril seran les eleccions basques, el 12 de maig les catalanes, el 9 de juny les europees i el 5 de novembre les mundials. Trump hi va amb tot: “Si no surto escollit, pel cap baix hi haurà un bany de sang general. Hi haurà un bany de sang al país”. El president que el 2021 va enviar la gent a assaltar el Capitoli és el candidat que el 2024 anima a prendre les armes en un país on hi ha més armes que persones. Trump amenaça com la gent de l’hampa: si no em deixeu guanyar, aquesta vegada no ens quedarem a casa, i tinc uns amics que s’ho prendran molt malament.
A aquest cantó de l’Atlàntic, les coses tampoc són gaire prometedores. Ja vam sentir Von der Leyen afirmant que la guerra d’Europa amb Rússia no era impossible. Macron ha dit aquest cap de setmana que “potser en algun moment –no ho vull, no prendré la iniciativa– caldrà realizar operacions sobre el terreny, siguin les que siguin, per contrarestar les forces russes”. I la ministra Robles ha declarat a La Vanguardia que l’amenaça de la guerra és absoluta i la societat no n’és del tot conscient. És clar que ens estan preparant per a les retallades que caldrà fer als pressupostos de sanitat i educació per finançar la despesa militar. El crit del moment és el rearmament d’Europa, un rearmament col·lectiu, sindicat, destinat a uniformitzar el software i el hardware dels exèrcits nacionals per si calgués socialitzar una ofensiva militar a l’est. Venen mesos encara més complicats a tot el món, i tots els que han de fer campanyes electorals pròximament estaria bé que s’estalviessin les frivolitats i les falses amenaces destinades a fer el tall de veu per a les xarxes i per als telenotícies.
