El Gran Control: 1922-2022
Enguany farà un segle de la Marxa sobre Roma, que és el punt de partida dels diversos feixismes que van devastar una bona part d'Europa al segle XX. L'efemèride és important perquè alguns dels seus efectes encara són vius, tot i que sota un altre llenguatge i una altra gestualitat, evidentment. El feixisme dur i desacomplexat començà, en tot cas, amb l'assassinat del polític socialista Giacomo Matteotti un parell d'anys després, el 1924. Matteotti i els feixistes van arribar a conviure al mateix Parlament. Mussolini li retreia que ell no podia parlar de segons què perquè no representava "el veritable poble italià" (provenia d'una família benestant del nord). Un feixista sempre decreta qui pot parlar de què i qui no. Si els interlocutors els donen la raó llavors esdevenen "experts" i poden dir el que vulguin, però si discrepen del ramat, no. De fet, quan l'únic civil que va ser executat als judicis de Nuremberg –el director del diari antisemita Der Stürmer, Julius Streicher– es va passar tant de la ratlla que avergonyia alguns nazis, altres el van defensar al·legant que era un "expert en judaisme".
Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del Tercer Reich, ha passat a la història com l'ideòleg del Gran Control. No es tractava de manipular la premsa o de cremar llibres: l'objectiu era que això fos innecessari gràcies a la creació d'una societat ramat que assumís voluntàriament les veritats mainstream de l'època. A partir d'aquell moment, la pressió l'acabaria exercint la societat ramat sobre ella mateixa. Un dels primers a adonar-se del truc és el gran periodista nord-americà Walter Lippmann a Public Opinion, una obra original i lúcida que fou publicada també el 1922, fa un segle. Les masses havien pres la paraula, però només per repetir pels carrers el que sentien a la ràdio o llegien en diaris com els de Streicher. Quan Ortega s'hi refereix l'any 1930 deixa clar que el terme no al·ludeix a cap classe social concreta ni a cap estament. Vostè i jo passem a ser massa quan ens excitem per la impunitat que ens dona l'anonimat i alhora ens relaxem moralment gràcies a la seguretat que dona formar part del mainstream. L'home massa és el resultat d'una circumstància que de vegades pot ser efímera i trivial. Val a dir que el punt de partida de La rebelión de las masas d'Ortega són els dos volums de La decadència d'Occident d'Oswald Spengler, probablement l'assaig més influent de la primera meitat del segle XX a Europa.
Convé insistir que l'objectiu real del Gran Control totalitari no era la premsa o els mitjans en general, sinó el mateix pensament. En la meva cada cop més extravagant biblioteca tinc un parell de títols significatius en aquest sentit. El primer és Communications et transmissions de la pensée, de Louis du Temple, editat luxosament l'any 1900 a la Bibliothèque Hetzel. Convé fixar-se en el títol. No parla de transmissions de la informació, per exemple, sinó del pensament. El llibre conté un catàleg de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) del 1900, i a la pàgina 149 diu que tot allò modificarà l'état social. El segon títol és una veritable perla bibliòfila que em va costar molt aconseguir: L'hypnotisme à distance. La transmission de la pensée et la suggestion mentale, de Paul-C. Jagot, publicat el 1925 per Éditions Dangles. Hipnotisme a distància! El text és purament delirant, per descomptat, però si parem esment en la data constatarem que, en aquell precís moment, l'hipnotisme a distància, o alguna cosa que s'hi assemblava molt, existia a Europa. L'oratòria de Hitler a les cerveseries de Munic generava masses més afectades per un aparent fenomen de mesmerisme que no pas per una simple convicció política...
L'atzar ha volgut que el 2022 sigui justament l'any en què el projecte Metavers auspiciat per Facebook començarà fer les primeres passes, tot i que en una fase encara molt incipient, experimental. En aquest cas, el Gran Control pot acabar fent-se efectiu d'una manera que avui encara costa d'imaginar. Que darrere de tot això hi ha una operació especulativa que segurament acabarà amb el clàssic esclat de bombolla no ho dubta ningú (¿recorden Second Life?). Això no significa, tanmateix, que un projecte d'aquestes característiques no pugui arribar a desencadenar en les masses virtuals mundials efectes mentals anàlegs als que va provocar l'hipnotisme a distància de la retòrica totalitària en les masses nacionals de començaments del segle XX. Les idees mainstream d'avui semblen tan raonables i indiscutibles com ho semblaven les de fa cent anys. Difícil escapar d'aquesta inèrcia...