El gran canvi

És ben trist que el canvi més destacable del que portem de segle sigui el canvi climàtic. L’espècie humana, en la seva versió més devastadora, es posa medalles en una lluita contra la naturalesa com si no en formés part. Quan fa dies que la sequera no se n’amaga, arriben les restriccions d’aigua amb les piscines ben plenes i la gespa ben humitejada. El gel artificial escasseja i puja de preu per culpa de l’enriquiment de les elèctriques i el gel natural es desfà perquè no li hem conservat el congelador. Afortunadament existeixen taules de diàleg que ho poden solucionar tot. Jo hi confio tant per aconseguir la independència com per refredar l’aigua del mar del Nord, que a hores d’ara ja és calenta. També perquè es parli de meduses, que aquest any han vist com passaven per sobre els porcs senglars i les tintoreres. Els relats de la costa ja no són el que eren. I a sobre hem de recordar els Jocs de Barcelona com si no tinguéssim prou feina mirant que el govern s’oblidi de l’obsessió que li ha agafat amb els Jocs d’Hivern, també de Barcelona, que com sabeu és capital del Pirineu. 

Però diàleg. Sí. I no és broma. Parlem de per què es considera que l’assetjador de l’artista Paula Bonet té un trastorn mental quan aquest trastorn és social, es diu masclisme estructural i ens assetja a totes les dones. El trastorn és el nostre, el que patim per haver de viure amb aquesta merda de situacions quotidianament. La ràbia i la impotència que ens empassem i que ja no volem digerir més. El nus que se’ns genera veient com el formiguer d’assetjadors no es deté i ens els trobem a tot arreu. Els volem fora de la vida de les nostres amigues, de les nostres vides. Volem exterminar aquest suplici de totes les generacions. Parlem dels policies d’Estepona que hauran de fer un curs de reeducació sexual després d’haver violat una jove de 18 anys. “Quantes noies voldrien ser al teu lloc i embolicar-se amb dos policies a la vegada?” Hi ha homes que només serveixen per estar tancats. I tot i així no els tanquen. Reeducació? Ni seran educats ni reeducats. No ens enganyem. Ells no s’enganyen. Parlem dels polítics que consideren que una dona assassinada és culpable del seu propi assassinat perquè ja se sap que “ella alguna cosa deu haver fet” i deixem que ells i el seu partit creixin perquè la política ha obert la porta a tothom, només faltaria. Parlem dels polítics que formen govern amb dones perquè consideren que “ara sí que hi ha dones capacitades, a diferència d’anys anteriors”, com si ells fossin capaços d’alguna cosa més que de fer el ridícul, de fer proselitisme de la seva ignorància i de demostrar com el masclisme arrelat no fa que et qüestionis a tu mateix perquè la intel·ligència emocional ha marxat permanentment de vacances. Com l’altra. D’això no podem deixar de parlar-ne mai però encara que en parlem cada dia no hi ha manera que hi hagi un canvi substancial, com el climàtic. Potser he d’aclarir que aquest canvi seria positiu, no com el de l’augment de la temperatura. Però per no quedar-nos sense culpa ja es deu haver dit que el canvi climàtic l’hem provocat les dones, fins i tot abans d’estar capacitades per fer qualsevol cosa. Som la pera. 

Ahir vaig veure com tot d’adolescents es llançaven al mar des d’una roca alta amb la tramuntana bufant de valent i pensava que és normal que a la seva edat tinguin ganes de jugar-se la vida. A la seva edat la vida és infinita. No se la juguen. La viuen. Però també es pot viure a qualsevol edat entrant tranquil·lament a l’aigua sense haver de demostrar res a ningú. Bon estiu a tothom.