Gran Barcelona (NY)
Diguem-ho clar: viure a Nova York fa fàstic. A Nova York lloguen zulos de tres pams (ells en diuen peus ) per molts milers de dòlars. Fins i tot als apartaments que estan bé et preguntes amb angoixa -i amb cara d'imbècil- on van a parar els teus diners. ¿Són per pagar les canonades del temps del Gran Gatsby que condemnen milions de novaiorquesos a viure sense rentadora? ¿Els aparells d'aire condicionat silenciosos com cotxes de bombers? ¿La quota de rates i escarabats fent cua per al càsting de Godzilla ?
com més meravellosa és una ciutat, més fosca és la seva cara oculta. El preu humà i social que es paga per viure-hi. Si en alguna cosa s'assemblen Barcelona i Nova York és en el fet de ser presoneres de la respectiva llegenda urbana. Princeses tancades en torres de ciment, vidre... I derrota. Perquè tothom hi vol anar, i alhora la gent en fuig.
ja sé que som a prop d'eleccions i que Xavier Trias ha vingut a Nova York, en part, a fer campanya. A mi em sembla molt bé si se la paga ell i si per variar la campanya toca algun nervi interessant. A mi fa temps que m'interessa el sistema novaiorquès per frenar la sagnia humana i la despoblació. Ja fa temps que penso que estaria bé sacsejar Barcelona com s'està sacsejant Nova York: retrobant l'àgora colgada sota tanta especulació i tanta histèria.
les cròniques expliquen que Trias es va reunir amb el director de la New York City Housing Development Corporation per parlar dels programes de partenariat publicoprivat que han proveït en vuit anys 83.000 habitatges assequibles a Queens i el Bronx. La gent no hi paga més d'un terç de la seva renda com a lloguer. Trias creu que la idea es podria exportar per exemple al Raval.
a mi deixeu-me explicar-ho així. T inc una amiga que vivia a Brooklyn de lloguer. En quedar embarassada, ella i el marit van començar a pensar a deixar la ciutat, perquè era tan cara i perquè per a un nen pot ser molt sòrdida. Fins que van ensopegar amb el Pratt Area Community Council (PACC), una entitat sense afany de lucre creada el 1964 per un capellà i dos veïns per buscar inversió, comprar edificis abandonats i degradats, rehabilitar-los i vendre'ls a gent amb dèria de comunitat. Com la meva amiga i el seu marit.
ara són amos d'un pis a Nova York, cosa que mai no havien gosat somniar que serien. La PACC els va connectar amb el Department of Housing and Urban Development (HUD), que els va dur de la mà en el tema finançament. L'única condició és que, si venen el pis d'aquí cinc, deu o quinze anys, han de tornar part dels ajuts. Car la idea és vendre cases a gent que s'hi estigui.
segurament no és casualitat que els meus amics visquin ara en un edifici ple d'altres famílies amb nens. El barri es torna més agradós perquè cada vegada hi ha més gent així, atrafegada i riallera. Recula la marginalitat. Avancen el bon rotllo, les botigues i els cafès encisadors, els parcs i les escoletes. Ah, i un spa collonut on jo m'escapo sovint. S'hi viu tan bé que per moments sembla que siguis a Barcelona.