Gràcies, no volem turistes
EscriptorFa uns dies un turista britànic va resultar ferit greu a Mallorca en caure fent 'balconing' mentre defecava des del mateix balcó del qual es va acabar precipitant. És una imatge repugnant, però també una metàfora exacta del model turístic que s'ha desenvolupat a les illes Balears durant les darreres dècades, i que en els últims anys ha entrat en fase terminal. Terminal per a aquestes illes, no per als empresaris que les exploten malvenent-les com a camp obert de diversions per al pitjor turisme europeu. Tenim un mercat de treball format per milers de joves que ocupen els llocs més baixos (també a escala europea) del fracàs i l'abandonament escolars, i que arriben a considerar-se afortunats pel fet de ser explotats amb contractes de treball i salaris de misèria durant la temporada turística, i a malviure la resta de l'any amb el subsidi d'atur que els queda. Els empresaris del sector sí que estudien: concretament, la manera d'encabir un nombre més alt de turistes en un espai que no dona més de si, i la d'eludir la reinversió d'un sol cèntim dels seus guanys en el manteniment del territori que espremen. Per posar-ne només un exemple, dels cent mil cotxes de lloguer que circulen per Mallorca durant els mesos turístics, la meitat estan aparcats la resta de l'any en altres comunitats espanyoles on els impostos pels vehicles són més baixos. Ni tan sols això no es recapta a l'illa, que, en canvi, sí que es queda el CO2, el desgast de la xarxa viària i els accidents de trànsit.
El 'balconing' ha passat de ser un seguit d'accidents produïts en el transcurs de les corresponents borratxeres a convertir-se en un joc de risc que un tipus de turisme indesitjable practica expressament i per voluntat pròpia. És una bona mostra del nivell de qualitat d'una massa humana que ja baixa de l'avió totalment col·locada (el “tot inclòs” abasta en molts casos el servei de begudes de l'avió) per arribar a una illa que la majoria dels visitants no sabrien situar damunt un mapa d'Europa, ni ganes. D'una indústria basada en una clientela com aquesta i en l'explotació sistemàtica d'uns treballadors que s'hi resignen per la seva absència d'aspiracions vitals no se'n deriva cap model productiu, sinó una mera política de terra cremada en benefici exclusiu d'una elit de desaprensius i d'una part d'empresariat autòcton que es dedica a recollir-ne tristament les miques.
L'Ajuntament de Barcelona ha restringit l'entrada de turistes al Mercat de Santa Caterina, perquè l'afluència de grups massius que s'hi fan selfies o hi causen aldarulls i desperfectes impedeix l'activitat comercial normal. Però la saturació i l'asfíxia dels mercats és extrapolable a tot el territori. Són les conseqüències de la balearització, que, a més de les Illes que hi donen nom, afecta també Barcelona, bona part de Catalunya i el País Valencià. Practicat d'aquesta manera, el turisme deixa de ser “allò que ens permet menjar” per transformar-se en un càncer. El replantejament total del sector, i de tot el model de societat, ja no és necessari, sinó urgent.
