“Gràcies, potser més tard”

Em miro pàgines web i diaris online per saber les extraordinàries notícies del món (Jaume Alonso-Cuevillas, sense anar més lluny, ha estat atacat per un mero). Automàticament, a la pantalla hi apareix una llegenda, que fa: “Vols rebre notificacions d’aquest diari?” I tot seguit, dues possibilitats. La del sí, que sol ser entusiasta. “Sí, gràcies!”, i la del no, que sol ser no gens concreta. “Potser més tard” o “En una altra ocasió”. Normalment triem la del no, perquè tenim por dels virus i de la murga.

Algun psicòleg o coach els haurà dit, als creadors de la pàgina, que un “No” és massa categòric, que la negativitat no va bé per vendre, però el “Potser més tard” o el “En una altra ocasió” resulten falsíssims. Et fan fer el paper, en realitat, que fas en una botiga de sabates quan, després d’haver-te’n emprovat unes quantes, dius: “M’ho penso i ja tornaré”. Perquè no vols dir “No me’n quedaré cap que són molt cares”. És com quan a la verduleria et diuen: “Té targeta de client? Se la vol fer?” I tu fas: “Ara no que tinc pressa”, per no fer el lleig. Al meu antic poble hi ha un colmado. El botiguer, cada dia, cada dia, cada dia pregunta: “No vols res més? No vols una mica de pinya envasada?” El que tu li diries és: “Com ahir, com avui, com demà, no, no vull pinya envasada, ni tan sols vull pinya no envasada, perquè tinc la sensació que les vitamines de la pinya envasada ja són negatives”. Però no l'hi dius. Fas to de rumiar i cada dia, cada dia, cada dia exclames, displicent: “Nnnno... No, avui potser no”.

Sé que a aquest senyor, si algun dia un client li diu que sí, que vol pinya, li agafarà un treball de l’emoció, caurà a terra fulminat i no la podrà despatxar. I sé que al robot que em diu si voldria rebre notificacions, si li dic que sí, li passarà el mateix. Donarà error.