Això ens hauria de preocupar a tots
Aquests últims anys, McKinsey & Company (una de les "tres grans" empreses de consultoria) ha estat en boca de tothom, però no per bé. La seva feina per a grans corporacions i governs ha estat font d'escàndols i intrigues a tot el món. Als Estats Units, per exemple, McKinsey va acceptar pagar gairebé 600 milions de dòlars per la seva participació en la mortal epidèmia d'opioides: se la va acusar d'haver assessorat Purdue Pharma sobre com "potenciar" les vendes d'OxyContin. A Austràlia, la seva aportació a l'estratègia del govern anterior per a la descarbonització va ser considerada un intent evident de protegir la indústria australiana dels combustibles fòssils. I una investigació del New York Times va trobar que a Puerto Rico, la seva filial d'inversions (MIO Partners) estava posicionada per obtenir guanys amb els mateixos títols de deute que els seus consultors estaven ajudant a reestructurar.
La llista podria seguir i seguir. Però, com mostrem en un llibre recent (The Big Con: How the consulting industry weakens our businesses, infantilizes our governments, and warps our economies [La gran estafa: com el sector de la consultoria debilita les nostres empreses, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies]), aquests escàndols només són la punta de l'iceberg. El problema real és el model de negoci subjacent del sector de la consultoria.
El valor estimat del mercat mundial de serveis de consultoria va ser el 2021 d'entre 700.000 i 900.000 milions de dòlars. Però les seves activitats gairebé mai no es veuen com el que són: símptomes de problemes estructurals més profunds del capitalisme contemporani. Encara que el sector de la consultoria no sigui totalment responsable de la financerització de l'economia, el curtterminisme de les corporacions o l'esbudellament del sector públic, és indubtable que tot això el beneficia. Al llarg de la història del capitalisme modern, les Big Con (expressió que en anglès vol dir "les grans consultores" però també "la gran estafa") sempre han estat llestes per cavalcar cada nova onada de disfunció.
Al sector públic van promoure una onada de privatitzacions, reformes administratives, ús del finançament privat, subcontractació, digitalització i austeritat, i en van obtenir grans beneficis. Al sector corporatiu van ajudar a normalitzar nous models de governança, des de la difusió de la comptabilitat de costos i de les corporacions multidivisionals en les dècades que van seguir la Segona Guerra Mundial fins al sorgiment del regnat de l'accionista en la fixació de prioritats i l'assignació de recursos. Avui el sector de la consultoria promet revertir els mateixos problemes que va ajudar a crear. McKinsey, per exemple, ha assessorat 43 de les 100 empreses més contaminants.
Si observem el que va passar amb la pandèmia de covid-19, durant els primers dos anys els governs van gastar sumes enormes en contractes de consultoria, amb resultats dubtosos en el millor dels casos i perjudicials en el pitjor. A França les consultores van estar molt involucrades en la campanya de vacunació. I el programa francès va resultar un desastre. A començaments de gener de 2021 havia aplicat amb prou feines 5.000 dosis, mentre a Alemanya eren 316.000 i a Espanya 139.000, i tots tres països havien iniciat els seus programes més o menys alhora.
Pot passar de vegades que els governs contractin consultores per cobrir les seves pròpies mancances. Però, per desgràcia, s'ha convertit en norma atorgar-los contractes lucratius de gran abast fins i tot en àrees que de totes totes haurien de ser competència de l'estat. Per això el 2020 un ministre conservador del Regne Unit es queixava que als funcionaris públics se'ls neguessin una vegada i una altra "oportunitats per treballar en algunes de les qüestions més complexes, gratificants i avançades", i que la dependència "inacceptable" de les consultores privades estava infantilitzant el funcionariat.
Quan tot se subcontracta, les institucions públiques no poden desenvolupar al seu si les habilitats i el coneixement que calen per fer front a nous reptes. I això ens hauria de preocupar a tots. Els epidemiòlegs adverteixen que amb la propera pandèmia global, la qüestió no és si es produirà, sinó quan. Hem d'invertir urgentment en la capacitat dels governs i de les agències sanitàries públiques per detectar nous brots i contenir-los abans no es puguin estendre.
Al capdavall, les grans consultores no sempre són expertes en les àrees per a les quals se les contracta. Com va revelar el New York Times (citant una font del Centre Nacional de Recerca Científica francès), les consultores que van estar darrere de la caòtica campanya de vacunació francesa tendien a "importar models operatius d'altres sectors que no sempre eren eficaços en salut pública".
Dependre cada cop més de grans consultores amb models de negoci extractius atrofia la innovació i la capacitat estatal, debilita la rendició de comptes democràtica i fa més difícil destriar els efectes de les accions polítiques i les corporatives. I en una era de disrupció climàtica, aquestes conseqüències han esdevingut vitals. Quan es desaprofiten els fons públics i altres recursos, i quan les decisions de governs i empreses es prenen amb impunitat i poca transparència, el cost el paguem tots.
A sobre, la promesa d'una feina amb propòsit (i més ben remunerada) al sector de la consultoria està allunyant del servei públic molts joves professionals intel·ligents i benintencionats (encara que, feliçment, hi ha indicis que molts joves consultors s'estan desil·lusionant amb el sector).
El primer pas per combatre qualsevol addicció és reconèixer el problema; només aleshores podrem reduir la dependència. Ara que es qüestionen cada cop més les ortodòxies econòmiques i que es busquen alternatives, analitzar el paper de les grans consultores en l'economia actual pot servir per trobar solucions. Per crear una economia que funcioni millor, hem d'invertir en la capacitat i el coneixement pràctic de l'estat, reintroduir la idea de propòsit públic al sector públic, i eliminar del sistema la intermediació costosa i innecessària del sector de la consultoria.
Governs de tot el món s'estan adonant dels perills d'una dependència excessiva de les consultores, i de la mena de capitalisme que han ajudat a crear. I des de sectors reformistes s'estan desenvolupant nous models de governança, innovadors, que van de la creació de consultores internes al sector públic fins a "laboratoris" de polítiques i programes locals de licitació pública orientats a les comunitats.
Per transformar les nostres economies al servei de l'interès públic, hem de canviar els conceptes i discursos sobre el paper de l'estat. Hem de deixar de veure'l com un simple agent de rescat i reducció de risc del mercat, i reconèixer-lo com un actor econòmic crucial. Les organitzacions privades i les persones amb coneixements i capacitats genuïns poden continuar sent una font valuosa d'assessorament. Però han d'assessorar i ser font de consulta de manera transparent i externa, més que no pas assumir una posició de comandament i cobrar independentment de si ho fan millor o pitjor.
Copyright Project Syndicate
