Governar amb l’engany

Enganyar els ciutadans no és manera de governar. Deixar-los sense sortides, tampoc. Entendre això tan bàsic és la clau de qualsevol bon govern. Però també és bo saber que no entendre-ho és l’origen de qualsevol revolució, igual que ho és de les ruptures entre amics, parelles, etc. Enganyar i no donar sortida als anhels legítims de la gent és clau en la pèrdua de confiança i, quan es dona, sigui quin sigui el context, es produeix una radicalització contra allò que t’ha fet mal.

Els darrers anys han estat malauradament rics en aquest tipus de situacions. Durant aquest període hem vist com una gran quantitat de persones a Catalunya sentien que es menystenia la seva cultura, cosa que els va portar a voler tallar la relació amb Espanya. Hi ha persones de cultura profundament castellana que han sentit proximitat i empatia amb l’independentisme, perquè, tot i que veien com algunes autoritats deien no odiar la cultura catalana, sospitaven que mentien. Han sentit la injustícia provocada pel nacionalisme panhispànic en alguns casos puntuals que no vull ni esmentar per no donar-los més volada. Van veure el sistema activat contra un sentiment, amb el precedent de la dissortada sentència de l’Estatut, i no han vist més sortida que donar suport a la independència.

També, però, va haver-hi catalans d’origen, el castellà dels quals s’assembla més al que parlava Josep Pla o Salvador Dalí -mirin YouTube-, que han tingut una reacció radical contra l’independentisme. S’han sentit enganyats. Es van afartar de “jugada mestra”, “marxem”, “seguim”, “a tocar”, “està tot pensat”, “ho tornarem a fer” i moltes més frases absolutament buides que no només no van assolir la independència, sinó que van aconseguir convertir Catalunya, durant uns mesos, en una província sense cap autogovern, un risc que, per cert, encara existeix. Van veure com moltes persones de la seva mateixa cultura, amics i familiars, els deien traïdors i botiflers perquè no compartien el somni col·lectiu d’un impossible tal com es plantejava. La majoria tenia por que tota aquella rauxa, tot i que pacífica, acabés per exterminar la seva cultura i la posició econòmica benestant del seu territori. A hores d’ara molts -no només Junqueras- ja han començat a pensar que caldria haver-los escoltat. De ben segur hauríem evitat molt patiment, exilis i presons absolutament injustificades en virtut de “rebel·lions” que només van existir al magí de massa persones arreu d’Espanya.

Sembla, però, que no n’aprenem. Ha vingut la pandèmia i els governs van mentir primer sobre el seu abast, que era molt més important del que van dir al principi. Després novament sobre l’abast però en sentit contrari, exagerant la gravetat dels esdeveniments, com si una malaltia inqüestionablement greu però amb una mortalitat percentualment no tan alta -comparin amb la pesta negra de fa uns segles- fos una mena de maledicció bíblica, tancant-nos a casa sense permetre’ns caminar -en solitari!- pel carrer, que mai va ser perillós. Després dient que la mascareta no servia per a res i pocs mesos més tard imposant-la de manera abusiva i innecessària en espais oberts no concorreguts on el contagi era gairebé impossible, abús de poder que ha durat prop d’un any.

El darrer embolic ha estat amb el passaport covid. Hi tenen dret les persones amb pauta de vacunació completa, o amb test negatiu, o recuperades de la malaltia. Doncs bé, a Catalunya bona part de la població positiva des del novembre passat va ser diagnosticada amb tests d’antígens ràpids, cosa que els va provocar un confinament almenys de 10 dies, a més de patir la malaltia. Però ara no els volen reconèixer com a malalts recuperats, perquè no els van fer una PCR i la Unió Europea només reconeix PCRs a efectes del passaport. Tampoc se’ls vacuna abans de 6 mesos, malgrat que alguns poden haver estat víctimes d’un fals positiu, una possibilitat que reforcen els tests negatius d’anticossos que se’ls han fet. La seva vida pot estar en risc. Tampoc els diagnosticats amb test ràpid i test positiu d’anticossos posterior tenen dret al passaport. La conselleria de Salut els va enganyar dient-los des de fa setmanes que solucionaria el seu cas abans de l’1 de juliol, i la solució no ha arribat. Milers de trucades inútils al 061 atès per personal mal informat. Es neguen fins i tot a oferir-los PCRs gratuïtes perquè puguin viatjar. No han rebut ni una disculpa. Només el mur administratiu del silenci.

Governar amb l’engany i l’abandonament del ciutadà només té dues sortides: la dictadura dels governants o la revolució contra ells. Totes dues costen massa patiments. ¿No hi ha manera de ser-ne conscients d’una vegada per totes i evitar nous desastres socials?