El Govern Balear va aprofitar els darrers dies de festes nadalenques per modificar substancialment l'organigrama de la seva conselleria d'Educació. Hi ha introduït una nova direcció general dedicada a l'escola concertada, que es converteix oficialment, d'aquesta manera, en una de les prioritats del govern que presideix Marga Prohens en matèria educativa. Es dirà, com podem llegir a la notícia de Jaume Cladera a l'Ara Balears, direcció general de Personal Docent i Centres Concertats, i ha estat nomenat per dirigir-la Ismael Alonso, que va ser secretari general de la USO, sindicat majoritari de l'ensenyament concertat, de manera que tot queda a casa. De fet, el conseller de la matèria, Antoni Vera, ha decidit fer del suport a l'escola concertada una bandera de la seva gestió. Va assistir a un fòrum que duia un nom molt del gust del PP: Congrés de la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament a les Balears. I allà va vindicar l'escola concertada com “la gran oblidada”, i la va presentar com ho fa sempre el PP amb allò que li interessa potenciar: com una víctima. Segons el conseller, és una injustícia que l'escola concertada (n'hi ha 106 centres, a les Balears) no rebi els mateixos ajuts que la pública. Una fal·làcia, perquè la concertada compta amb altres fonts d'ingressos que fan innecessària, i improcedent, l'equiparació de la inversió dels recursos públics que rep amb els que s'han d'invertir en la pública. Això, d'entrada. De sortida, tampoc el propòsit ni el plantejament educatiu de la pública i la concertada (i la privada) són els mateixos: la pública cerca formar ciutadans lliures i iguals; la concertada i la privada, membres d'unes elits compromeses amb elles mateixes. I tampoc, tot sigui dit, la qualitat és la mateixa: la de la pública acostuma a ser considerablement superior, a pesar dels problemes i limitacions que sovint pateixen centres i docents.
Tanmateix, el conseller Vera aposta per la concertada. Al congrés esmentat va anunciar que el Govern Balear igualarà les aportacions que rep la concertada amb les de la pública, i els va dir: “Sou la xarxa complementària. En educació no hi ha germans petits ni grans, tots som iguals”. Aquesta igualtat tan emocionant s'ha de posar en relació amb la mesura aprovada recentment pel seu govern, que ha fet posar les mans al cap a tota la comunitat educativa (excepte concertats i privats), d'impulsar el curs que ve la segregació lingüística a l'escola pública, un altre disbarat al qual s'han acabat destinant els 20 milions de pressupost que Vox exigia. Separar els alumnes segons si parlen català o castellà és una fantasia feixistoide que a la pràctica és molt difícil d'aplicar. Però sí que pot degradar l'escola pública, convertint-la en escenari d'enfrontaments i tensions que poden ser molt agres i que poden impedir el funcionament normal de les aules. En resum: a la pública, diners per causar el caos. A la concertada i privada, diners per fer el que vulguin. El pla, vergonyós i inacceptable, és governar contra l'escola pública.
