A poc a poc, el govern espanyol ha pres consciència que el contenciós català ha agafat una dimensió internacional que l'obliga a maniobrar també en aquest àmbit. Fins ara s'havia limitat a minimitzar-lo i a declarar simplement que la secessió de Catalunya és un impossible. Aquestes últimes setmanes, però, han passat coses importants. La primera va ser que la comissària europea Viviane Reding va declarar que no està escrit enlloc que si Catalunya se separés d'Espanya quedaria automàticament exclosa de la Unió Europea, una tesi que fins ara havia defensat Madrid.
En segon lloc, al govern espanyol l'ha sorprès la profusió d'articles publicats a la premsa estrangera aquests dies sobre la qüestió catalana, començant pel que van publicar al New York Times els periodistes i col·laboradors de l'ARA Jaume Clotet i Ricard González ( Spanish prisoners ) i seguint per l'ampli reportatge que el mateix diari va dedicar aquest dissabte al president Mas. Entremig s'han publicat altres articles més o menys comprensius amb les demandes catalanes en diaris com el Financial Times o el Die Welt , o s'han emès reportatges a la BBC o Al-Jazira. El cas català ha entrat a l'agenda dels mitjans internacionals.
Però, sens dubte, el que ha aixecat més polseguera és la manifestació cívica a favor de la independència que es va viure al Camp Nou aquest diumenge amb motiu del Barça-Madrid. La reivindicació catalana va ser vista en directe per una audiència potencial de 400 milions d'espectadors. Després d'això, qualsevol intent del govern espanyol de minimitzar el conflicte resulta inútil.
Potser per això ahir es van sentir les veus de Mariano Rajoy i de dos dels seus ministres fent declaracions en contra de la independència de Catalunya.
Fins ara, el govern català ha aprofitat bé les finestres que ha tingut en els mitjans internacionals, però caldrà persistir en aquesta llarga cursa de resistència per influir en l'opinió pública mundial.