Un govern que escoltava

Els disturbis dels darrers dies s’han explicat amb l’argument que els governs no escolten, ni aquí ni enlloc. La coincidència d’aquests incidents amb el 40è aniversari del 23-F m’ha fet pensar en Adolfo Suárez, que quan va ser escollit a dit pel rei Joan Carles (1976) com a president del govern espanyol va sortir al Telediario a dir que ell volia “elevar a la categoria política de normal el que a nivell de carrer és plenament normal". Seria una bona idea per als temps que estem vivint: al carrer l’exigència amb què tothom viu les seves obligacions laborals o econòmiques contrasta amb la laxitud dels temps de la política (més de dos anys per renovar el CGPJ). No van ser temps de color de rosa, però Suárez sabia que havia d’escoltar la gent i que no tenia temps per fer l’orni. Van ser temps convulsos però hi va haver algú que escoltava.