Una cosa que no ens hem de cansar de dir és que el festival Atlàntida Mallorca Film Fest, que diumenge va tancar la seva catorzena i més exitosa edició, és una meravella. Un festival de cinema impulsat per la gent de la plataforma Filmin, que en un principi era un festival només en línia (o en streaming), però que amb els anys ha anat desenvolupant una part presencial cada vegada més important, tant per l'afluència de públic, com per la quantitat de pel·lícules importants que s'hi estrenen, com també per la presència d'artistes i estrelles, i la repercussió internacional de tot plegat. Una referència que ja s'ha situat entre els més importants de l'estat espanyol i que ocupa un lloc singular i de prestigi dins l'escena europea: l'enhorabona a Jaume Ripoll Vaquer i al seu equip per la feina excel·lent, sostinguda al llarg dels anys.
Michael Douglas va ser el protagonista de la cloenda del festival, a la qual va participar com a guardonat: l'Atlàntida Mallorca Film Fest li va concedir el premi Masters of Cinema, ben merescut per la seva filmografia. Douglas fill és un actor que ha destacat, com a ell mateix li agrada remarcar, interpretant personatges complexos, ambivalents, a la ratlla entre el bé i el mal. Per altra banda, fa molts anys que és veí de Mallorca a temps parcial. Diumenge no va esquivar el debat sobre la massificació, i va declarar que ha viscut en primera persona els canvis que ha patit Mallorca en els darrers trenta anys. “Tenim milions de visitants i això afecta temes com l'accés a l'aigua”. I va assenyalar culpables: “els excessos dels Airbnb i dels cotxes de lloguer, que s'alimenten entre ells”.
Hi ha molt motius per desesperar de Mallorca i els mallorquins, com ja li deia Gertrude Stein a Robert Graves, però una cosa bona que crec que tenim és una aversió natural a la solemnitat. Michael Douglas és conegut a Mallorca com en Miquel de s'Estaca, perquè aquest és el nom de la finca que va comprar a Valldemossa, i que cent anys enrere va ser la residència de l'Arxiduc Lluís Salvador, un Habsburg descarriat, cosí de la famosa Sissí, que va deixar una forta empremta en l'imaginari col·lectiu mallorquí, amb escàndols sexuals i una obra etnogràfica de referència, Die Balearen, inclosos. Ara tothom aplaudeix Douglas perquè va celebrar el seu vuitantè aniversari berenant amb la tercera edat valldemossina, però la seva plena integració als usos i costums de Mallorca ja es va produir l'any 1995, quan es va fer construir una casa annexa a s'Estaca sense llicència d'obra ni res que se li assemblés. Per fer-s'ho perdonar una mica va comprar una altra finca i hi va fer Costa Nord, que ell sostenia que era un centre cultural, però sobretot va ser un lloc on va anar a cantar Van Morrison, i Jack Nicholson va acudir per escoltar-lo. Jaume Matas li va comprar Costa Nord per un dineral, a canvi de poder fer-lo ambaixador de Mallorca, una cosa que Douglas ja feia sense cobrar. En fi, històries. No surt a la pel·li d'aquest títol, però en Michael sens dubte és un dels nostres.
