La fi de Google?

L’estiu passat, el buscador de Google va ser qualificat de monopoli per la justícia nord-americana. Segons el jutge, l’empresa, que en els seus inicis tenia com a lema “Don’t be evil” [No siguis malvat], va mirar d’assegurar la seva posició dominant. Per exemple, va pagar sumes estratosfèriques a fabricants, com Apple, perquè els seus navegadors utilitzin per defecte el buscador de Google. Això permet cobrar tarifes elevades a empreses anunciants, que volen aparèixer en el buscador que acapara el 94% de les consultes. La Comissió Europea ha mirat de frenar-ho obligant els navegadors a oferir l’elecció de buscador –les opcions inclouen Bing, Yahoo!, Ask, Baidu o Quora, entre d’altres– la primera vegada que s’hi accedeix. Però l’impacte de la mesura ha estat limitat, i la majoria de les cerques continuen fent-se amb Google. I és que, de fet, els sectors tecnològics tenen més probabilitats de generar monopolis: requereixen una inversió inicial molt elevada, però després són fàcilment escalables.

Entre els economistes hi ha consens sobre el fet que els monopolis no afavoreixen ni la innovació ni la competitivitat, perquè acaben absorbint tot el que els pugui fer mal. Per exemple, es parla d'“adquisicions mortals” quan els monopolis compren petites empreses amb potencial, o de “zones mortes” allà on costa trobar inversors per la predominança d’un monopolista. Potser per aquest motiu, una de les mesures proposades a Google consisteix en posar a l’abast del públic la tecnologia que hi ha darrere del seu buscador. Això obriria la porta al fet que nous desenvolupadors no comencin des de zero, i a transformar el que ara és una “zona morta” en una de “viva”.

La història empresarial és rica en exemples de finals de monopolis que van donar pas a innovacions que han beneficiat la societat. L’empresa de telefonia pública AT&T només permetia utilitzar els seus productes a la seva xarxa i, quan finalment va obrir-se, les línies telefòniques es van poder fer servir per als desnonats facsímils i, més tard, els primers mòdems que van connectar-se a internet. Un altre exemple: als anys 90, una petita empresa emergent es va beneficiar d’un moment de debilitat de Microsoft, que lluitava contra processos judicials que l’acusaven, precisament, de monopoli. Aquesta petita empresa era Google, que va poder créixer gràcies a un gran producte i, també, a un entorn competitiu que li va permetre progressar.

Altres propostes per desfer el monopoli passen per obligar l’empresa a vendre el seu buscador, desvincular-se d’Android o deixar de pagar fabricants per seguir col·locant el seu buscador. L'agost que ve, el jutge prendrà una decisió i Google –amb gairebé tota certesa– apel·larà. Però qui sap si, amb tot aquest procés, ja hi haurà una altra empresa emergent aprofitant el seu moment. 

Hi ha experts que afirmen que Google va per darrere en el posicionament en intel·ligència artificial, i que estem assistint a l’inici d’una davallada. D’altres opinen que el seu potencial financer (i de dades) és massa gran per poder-la aturar. Mentrestant, per a molts de nosaltres, el dia a dia continua passant a Can Google: correu electrònic, agenda, mapes, documents de treball, traductor, àlbums de fotos...