En català o en...?

Uns que diuen que al món no hi ha d'haver secrets van i esbomben que la ministra espanyola de Cultura, Ángeles González-Sinde, li va dir a l'ambaixador nord-americà a Madrid que fer doblar o subtitular per llei al català el cinema estranger a Catalunya li semblava "antinatural" i "desproporcionat". Alhora dubtava que hi hagi prou públic interessat, fins i tot entre els catalanoparlants habituals.

LA SINDE ÉS

una piranya al bidet o posa el dit a la nafra? Un dels misteris més fascinants de la catalanitat activa és la seva textura de formatge gruyère. Gent que parla i somia en català no l'escriu. Gent que no escolta ni veu altra cosa que Catalunya Ràdio i TV3 no es planteja comprar un diari en català cada dia. Gent que és tan de la ceba que no es pot mirar al mirall sense que li piquin els ulls se'n va a l'estranger, entenent per l'estranger Praga o Istanbul, i a la primera cosa que li diuen que no entén, ja respon en castellà. Com si aquesta fos l'única llengua d'anar pel món.

ALGUNES D'AQUESTES

contradiccions s'expliquen per la desnaturalització lingüística imposada pel franquisme. Tanmateix Franco va morir -parlo de memòria, perdó si m'erro- l'any 1975. I al govern de Catalunya hi ha hagut presència de nacionalistes, més o menys sòlida, però ininterrompuda, des de l'any 1980. Som al 2010.

POTSER VA ESSENT

hora d'assumir que avui dia ser català practicant s'assembla a ser catòlic: els catòlics ja fa estona que no aspiren a ser religió única. Saben que no pot ser, aleshores busquen tenir una presència menys extensa però més intensa. Que ningú vagi a missa d'esma, però que tothom que hi va, hi combregui.

EN EL CAS

dels catalanoparlants o catalanousuaris, potser va essent hora de renunciar a la utopia impracticable de viure només en català per començar a afinar la puteria que requereix viure prioritàriament en català. Per determinar quins àmbits lingüístics són els prioritaris, i defensar-los sense mandra. I sense badar. Què és més important, doblar pel·lícules americanes al català o fer pel·lícules catalanes? Que els americans sàpiguen que sixteen judges of a court are eating the liver of a hanged man, o que molts més catalans parlin anglès des de petits? Ni que sigui per poder triar amb quina lingua franca van pel món.

NO FA GAIRE

, Josep-Lluís Carod-Rovira va fer una roda de premsa a Nova York. Com que la feia en català només l'entenien els periodistes de la terra (dos de cada tres, encara sort). Finalment, una noia de l'agència Efe li demana si us plau si pot dir el mateix en castellà. Carod s'hi nega. Hi ha un moment de tensió, com si Felip V hagués començat a donar voltes al Rockefeller Center. Fins que la noia d'Efe diu: "Escolti, i si ens ho explica en anglès? Així aquí l'entendrem tots, sense que vostè hagi de parlar en castellà". Somriu la noia d'orella a orella, convençuda que ha tingut una gran pensada. Fins que s'adona que la cara de Carod s'ha posat tan vermella, tan vermella, que sembla el cul d'una mona.