Llegim a l'ARA un reportatge sobre el posicionament trumpista d’Aliança Catalana i Vox, tot i els aranzels, als quals Sílvia Orriols va treure ferro en una entrevista a Catalunya Ràdio, perquè deia que el que perjudica més els empresaris i ramaders “són els pactes que es fan en l'àmbit de la Unió Europea amb Mercosur i altres companyies que perjudiquen enormement el sector i que obliguen els sectors del país a competir de manera totalment deslleial amb països tercermundistes".
Cal dir, per començar, que els aranzels, al vi català li suposen un desastre. Hi ha molts cellers catalans, molts, que venen allà més que aquí (també ens ho hauríem de fer mirar, això). Trump, per cert, té interessos al món del vi, és propietari d’un celler (on suposo que cultiva la nova varietat del Cabronet Subidon). I per seguir, cal dir també que l’altra qüestió també suposa un desastre. Un tomàquet d’un país “tercermundista”, per dir-ho com ella, cultivat amb pesticides prohibidíssims a la Unió Europea, arriba en vaixell a Múrcia. Allà se li posa una etiqueta que diu que ve de Múrcia, que no és del tot mentida, i ja viatja cap als nostres supermercats, amb els papers en regla, a preu irrepetible i el toc, magistral, del pesticida proscrit. Trump, com Orriols, té un gran nas per detectar on és el malestar. Una altra cosa és la recepta a aquest malestar. Sovint els efectes secundaris la fan inviable.
Dic això perquè a un polític li veus de seguida si va al teatre o si no hi ha anat mai, si fa esport o no, si llegeix o no. I els veus, esclar, si cuinen i van a comprar al mercat (fora de campanya). Entre els i les d’esquerres (sobretot “les”) tot el que té a veure amb l’alimentació els sembla (per qüestions històriques) masclista i de dretes. Vull dir, amb això, que no ens podem permetre abandonar la pagesia a qui la vulgui recollir, perquè un cop més qui guanya ho fa per incompareixença del rival.
