El goig de tractar amb mestres que estimen l’ofici

No hi ha acte comunicatiu que no tingui conseqüències i encara més quan s’escriu o es parla des d’una plataforma com l’ARA. I una de les conseqüències més agradables que pot tenir un text que has escrit és que hagi servit per fer-te entrar en contacte amb professionals que creuen que la teva experiència els pot ajudar a fer millor la seva feina.

Ahir vaig estar parlant amb mestres del Solsonès interessats en l’ús de la llengua oral a les aules. Ho vaig fer sota el títol radical de Menys anàlisi sintàctica i més fer servir la llengua, convençut com estic que la necessitat de millorar l’expressió oral i escrita dels estudiants és urgent i que hi ha centenars d’activitats apassionants (exposicions orals, concursos, tallers de ràdio, de teatre, de youtubers) per aconseguir-ho.

Parlar correctament en públic, fer-se escoltar, no té res a veure amb "tenir el do de la paraula", sinó que és una habilitat que es pot entrenar. Ens serveix per perdre la por quan tothom ens està mirant i augmenta la nostra autoestima, i escoltar els altres quan és el seu torn ens disciplina. Una societat que parla bé en públic és una societat que té el cap ben ordenat, que va de dret als problemes, que no amaga les seves responsabilitats, que conrea l’autoritat de la convicció i no de la coerció, que sap col·laborar i competir quan toca. Uns individus que saben expressar-se identificaran amb més precisió angoixes i esperances. I aquest hauria de ser el sentit d’una assignatura tan important com la de la llengua.

Ara que quan els mitjans parlem de l’escola és per parlar d’un problema, és just explicar que, al final de la seva jornada a les aules, un grup de docents van dedicar un temps a preguntar-se què podien fer per donar més sentit als aprenentatges lingüístics. Quina sort que tindran els seus alumnes.