La presentació dels deu noms que conformen la llista d'arquitectes triats per fer propostes per a la plaça de les Glòries ha tornat a posar aquest tema en el centre de debat arquitectònic de la ciutat. Tothom vol llegir en la llista indicis de l'estil arquitectònic que vol imposar el nou equip, que fins ara no ha tingut gaires ocasions de mostrar-lo. En aquest sentit la llista dóna molt poques dades i en canvi sorprèn la quantitat de grans noms que n'han quedat fora: RCR, Batlle i Roig, Josep Llinàs, Carme Pinós, Abalos Sentkiewicz, Benedetta Tagliabue, Souto de Moura, Bonell, Patxi Mangado, Mecanoo, Xaveer de Geyter, Zaera, E2A, etc.
Però més enllà dels noms, el veritable debat hauria de ser saber quin paper ha de jugar aquest espai en la configuració de la Gran Barcelona i, en conseqüència, com s'ha d'afrontar el disseny del projecte. Cal analitzar molt bé l'entorn per esbrinar quina és l'autèntica vocació d'aquest espai i com podem ajudar amb el disseny arquitectònic i paisatgístic a fer que es posicioni en el paper central que li escau per posició geogràfica i simbòlica.
Per treballar a qualsevol lloc cal començar sempre amb estratègies àmplies, no ens podem limitar a pensar en les Glòries com un lloc desconnectat. El dibuix de les Glòries ha de partir d'un dibuix de la Barcelona Metropolitana, amb Collserola, el mar i el Besòs. Tan sols així podrem veure que el futur Parc del Camí Comtal, un magnífic projecte redactat pels equips RCR/Alday Jover/West 8 que construeix un jardí amb abundant vegetació cobrint les vies de tren de la Sagrera, serà un dels parcs urbans més grans de la ciutat. Aquest projecte transformarà radicalment la manera d'entendre la ciutat i dibuixarà un espai verd lineal d'unes dimensions extraordinàries que, sens dubte, afectarà en el disseny de la resta d'espais que l'envolten.
Si perllonguem l'esquerda que formarà aquest parc fins al mar trobarem a l'altre extrem de la línia l'altre gran espai verd de la ciutat, el Parc de la Ciutadella. El tercer espai verd urbà, per la seva mida i ubicació estratègica, serà el futur Parc de les Glòries, i té al seu abast acabar de construir aquest eix, una esquerda verda que uniria els tres parcs en un de sol i permetria connectar el mar amb Collserola, connectant els espais verds urbans amb la natura. Una nova manera d'entrar a la ciutat, la veritable porta de Collserola, que permetria a tots els ciutadans accedir a peu o en bicicleta a la muntanya i a les platges.
La Diagonal Verda és un concepte que parteix dels redactors del Parc del Camí Comtal i que ja va ser descrit en aquestes mateixes pàgines per Margarita Jover (Diagonal Verda i el Parlament a Glòries, 18 de març del 2012). La idea pren consciència de la gran escala i geometria d'aquest parc i el perllonga aprofitant buits i espais verds existents per construir un gran eix verd que travessa completament la ciutat i connecta la muntanya amb el mar. Aquesta idea, d'una gran potència, aporta una nova manera d'entendre Barcelona estructurant-la a partir de la gran X generada pel creuament amb l'altre gran eix cívic de la ciutat, la Diagonal, i obre la porta a una nova manera d'entendre la transformació urbana de les ciutats denses i consolidades europees, mitjançant la gestió dels seus buits, tenint en compte que és poc probable que ho puguem fer en un futur proper a partir de la construcció de nou teixit construït.
Aquest eix verd simbolitzaria l'empremta del segle XXI a la nostra ciutat en un moment de canvi de valors en què els espais naturals, la velocitat lenta i la sostenibilitat energètica han pres el protagonisme a la velocitat i la fascinació per la modernitat que van marcar el segle passat. La Diagonal Verda enllaça amb la lògica de les vies transcendentals d'Ildelfons Cerdà que lligaven la ciutat amb el món: la Diagonal, la Gran Via, la Meridiana, el Paral·lel i el passeig de Gràcia, i construeix el vincle entre el nucli urbà i la natura que l'envolta, un dels temes urbans claus contemporanis.
El disseny del futur Parc de les Glòries ha d'aclarir el paper que vol jugar aquest espai en la futura Gran Barcelona Metropolitana. El projecte arquitectònic pot establir estratègies i lligams amb el seu entorn que permetin construir un nou dibuix de la ciutat i garantir la centralitat i protagonisme que exigeix aquest espai. És el moment de construir un espai urbà que entengui el canvi de paradigma respecte a la manera de fer arquitectura i urbanisme a Barcelona a finals del segle passat que ens permeti tornar a ocupar un lloc central en la discussió arquitectònica i urbana. No ens podem tornar a equivocar.