El globus de la confrontació
Incursió. Si alguna cosa sap fer Donald Trump és parlar amb imperatius, en majúscules i amb exclamacions: del seu “Nosaltres CONSTRUIREM EL MUR” a Twitter, a l’“ABATEU EL GLOBUS” escrit divendres al seu lloc web Truth Social, hi ha el fil conductor de l’estridència que encén des de fa temps qualsevol debat polític als Estats Units. Però això, la incursió d’un globus espia xinès (o d'investigació meteorològica, segons Pequín) sobre el cel de Montana no només torpedina encara més la ja malmesa relació entre els Estats Units i la Xina, sinó que furga en la confrontació permanent que viuen demòcrates i republicans.
Mentre s’intenten recuperar i analitzar les restes del globus aerostàtic abatut, finalment, sobre l’Atlàntic, el president Joe Biden pronunciarà aquest dimarts el seu discurs sobre l’estat de la Unió davant un país i un món on els falcons de la guerra sempre estan a punt per assenyalar enemics i amenaces.
El globus per ell mateix és més un recordatori que una amenaça. No és cap secret que els Estats Units espien la Xina i que la Xina espia els Estats Units. De fet, l’episodi ha servit per destapar més de dos anys d’albiraments d’altres globus similars que ara s’han fet públics: a Costa Rica, a Taiwan, al Japó, i fins a tres vegades més sobre l’espai aeri nord-americà durant el mandat de Trump, segons ha admès el Pentàgon.
Rivalitat. La competició estratègica entre la Xina i els Estats Units fa temps que ha arribat a nous espais i fronteres, des del món digital fins a l’espai exterior i la seva satel·lització. La Xina porta gairebé una dècada construint a l’Argentina la seva Estació de l’Espai Llunyà, que ha aixecat recels als Estats Units pel seu ús civil i militar. De fet, també Rússia ha posat un peu a l’Amèrica Llatina amb un acord en matèria espacial amb Mèxic i la instal·lació del seu Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GLONASS, acrònim en rus d’aquesta versió pròpia del GPS estatunidenc, o del Galileu europeu) a Nicaragua des del 2017.
La rivalitat –econòmica, comercial, tecnològica i geopolítica– entre els dos gegants del segle XXI, que continuen liderant la despesa militar mundial, afecta l’estabilitat global. I l’exhibició d’aquests nivells de desconfiança, i el risc d’escalada política que pot comportar, afegeix més pressió al xoc geopolític global que ha provocat la guerra d’Ucraïna.
Riscos. En uns Estats Units que s'estan preparant per a la cursa presidencial del 2024, el risc de sobrereacció està servit. El globus s’ha convertit en el símbol de l’amenaça xinesa sobrevolant el seu territori.
També a la Xina –on l'ultranacionalisme de Xi Jinping i les seves polítiques expansionistes amenacen no només Taiwan, sinó també alguns dels seus països veïns, que com el Japó o Corea del Sud han optat per endurir les seves defenses– aquesta última crisi pot tenir lectures diverses.
És poc probable que Pequín hagi torpedinat deliberadament la visita prevista del secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken. De fet, amb la pressió econòmica i sanitària pel retorn massiu de la pandèmia que viu la Xina, Xi necessita en aquests moments reduir tensions.
Per això l’incident del globus és sobretot el recordatori més clar de la volatilitat permanent en què vivim. De com un error de càlcul pot ser tan perillós com qualsevol política o amenaça planificada.
