Una escola bressol més inclusiva

i Gisela Riberas
07/09/2017
3 min

Un paquet de bolquers, un de tovalloletes humides, muda completa, bata, tovallola, foto de l’infant i foto de la família. Aquests són alguns dels estris que han preparat els pares i mares dels infants que inicien l’escola bressol aquest setembre. Tot i que el primer cicle d’educació infantil no té caràcter obligatori, l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys és imprescindible i cal dedicar la màxima atenció i cura a aquest període vital dels infants.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Durant l’etapa en què un infant assisteix a l’escola bressol, el seu cervell evoluciona a un ritme molt més accelerat del que ho farà posteriorment. En aquest període l’aprenentatge emocional dels infants és clau i el seu impacte és molt profund. En aquesta etapa es posen els fonaments de les altres, ja que es viuen les primeres experiències en la manera de relacionar-nos, d’estimar i ser estimats, de tractar l’altre i de sentir-nos segurs i importants. Els nadons són com esponges, aprenen de nosaltres només amb la manera d’agafar-los, de mirar-los o de parlar-los. Aquesta primera vivència fora de l’entorn familiar és cabdal en el seu creixement posterior i serà un dels millors elements de resiliència per a futures etapes de la vida.

Partim que l’índex d’escolarització dels nens menors de 3 anys a Catalunya, tenint en compte infants escolaritzats en centres públics i privats, és del 44,2%. Tanmateix, segons l’informe de la Fundació Jaume Bofill 'De l’escola bressol a les polítiques de petita infància', aquest índex d’escolarització disminueix en el cas d’aquells infants amb un entorn familiar de baix nivell educatiu i/o baix nivell econòmic. En el cas dels infants amb necessitats educatives especials, tot i que compten amb places específiques a les escoles bressol de titularitat pública, es fa palesa una dificultat real per atendre amb qualitat casos de pluridiscapacitat o de determinades malalties cròniques. En tots els casos és imprescindible assegurar una bona experiència d’escola bressol perquè esdevingui un fonament sòlid del posterior procés d’escolarització.

Per donar resposta a aquesta realitat, experts de l’Hospital Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL i la Fundació Pere Tarrés, a través de l’expertesa en intervenció del departament de petita infància i el coneixement acadèmic de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, hem dissenyat les bases d’un nou model d’escola bressol inclusiva capaç de garantir l’educació integral i la convivència de tots els infants i famílies atenent les seves diversitats i necessitats específiques.

Plantegem un model d’escola bressol centrat en l’infant, que garanteixi el seu desenvolupament saludable a través d’un abordatge interdisciplinari, corresponsable i global que s’adapti a les particularitats de l’infant i la seva família, i que aprengui de l’entorn. La proposta integra tres perspectives: la sanitària de promoció de la salut, l’educativa i psicològica de desenvolupament de l’infant i la social, que promou el desenvolupament de la sociabilitat, la integració i la creació de teixit social.

Els principis de la Convenció dels Drets dels Infants són la base de l’escola inclusiva, que ha de vetllar perquè els infants puguin exercir-los. L’escola ha de tenir cura de les singularitats i integrar la diferència en el dia a dia.

Es planteja un treball centrat en el desenvolupament harmònic de cada infant que doni el mateix valor al que fa, al que pensa i al que sent. L’escola ha d’incorporar de manera significativa la família i adaptar-se a les seves necessitats. Actualment hi ha una gran diversitat de formes familiars, de manera que ens estem referint a incloure en la dinàmica de l’escola bressol els referents significatius de cada infant, sigui avi, germà, tiet o cangur.

Considerem que totes les persones que participen dins i fora de l’escola bressol eduquen: les que fan l’acollida, els cuiners, els monitors, els responsables d’infermeria, els educadors socials, els treballadors socials i els mestres. Per tant, compromet tots els recursos i actors del territori per, col·laborativament, construir un projecte comú centrat en l’infant, des de l’escola bressol. L’objectiu comú de tots els agents implicats ha de ser crear les millors condicions i oportunitats per al desenvolupament dels infants, sigui quina sigui la seva situació personal, familiar i social.

stats