Gilda i les expectatives

Rita Hayworth va dir: "Els homes se’n van al llit amb Gilda i es desperten amb mi". A finals dels anys noranta, Julia Roberts també citava la mítica actriu pèl-roja davant Hugh Grant a la comèdia romàntica Notting Hill. En tots dos casos, la frase posa de manifest el temor que la realitat no estigui a l'altura de les expectatives. El cinema clàssic, en el qual es va desenvolupar professionalment Hayworth, ens va mostrar que les dones s’aixecaven del llit radiants: no és d’estranyar, doncs, que la intèrpret tingués por de decebre els acompanyants en traslladar l’escena al món real, amb cabells despentinats i sense pintallavis. 

Avui, a diferència de fa només dues dècades, el terreny de les expectatives fantasioses no és patrimoni exclusiu de les grans estrelles. Ara el personatge de Hugh Grant a Notting Hill podria sentir-se fascinat per una famosa actriu americana, naturalment, però també per una dona qualsevol de la qual amb prou feines coneix els traços d’irrealitat que mostra a les xarxes socials: les fotografies fetes des de l’angle perfecte, amb el filtre adient, la llum adequada. El mateix passa amb els homes, esclar: conscients que les xarxes socials són el retrat de Dorian Gray del segle vint-i-u (la mala cara, la vellesa, la decadència, els defectes físics i les perspectives poc atractives queden exiliats a una altra pantalla; la imatge que es mostra és tota una altra cosa), posen tots els esforços a dissenyar un perfil públic interessant i atractiu.

Així, la línia entre la realitat i la fantasia no només no es torna difosa, com a vegades es diu, sinó que, en certa manera, ambdues es divorcien més que mai. La gran diferència d’aquesta època amb d’altres és que, cada vegada més, sembla haver-hi una voluntat de no contrastar vida i xarxes, de no passar les expectatives dipositades en algú per la prova del cotó fluix. Per exemple, diversos estudis expliquen l’ús creixent del sexting (enviament de fotos eròtiques o converses d’índole sexual a través del mòbil) entre les persones que s’inicien en el descobriment de la sensualitat, la seducció, el flirteig, la intimitat i el sexe. Tanmateix, la novetat més cridanera és que, en moltes ocasions, l’experiència de la sexualitat per part d’aquest segment de la societat es limita a una perspectiva voyeurista, sense trobada presencial, sense pell amb pell. Com a molt, la visió de les imatges eròtiques o les converses pujades de to serveixen com a material masturbatori que torna prescindible, fins i tot un pèl redundant, el coit. Per això els joves d’avui en dia practiquen menys sexe i en canvi consumeixen més imatges de càrrega sexual que mai. 

En definitiva, si la frase de Rita Hayworth ha perdut vigència avui en dia no és perquè ens hàgim tornat més impermeables a la fantasia o més proclius a descobrir la realitat que s’amaga rere els filtres: la frase ha quedat obsoleta perquè, actualment, moltes persones se n’anirien a dormir amb una imatge de Gilda, però sense cap necessitat d’anar-se-n’hi al llit, i encara menys de despertar-se al seu costat.