La gestió informativa de la pandèmia

Pel que llegeixo, diversos països –entre ells els de la Unió Europea (UE)– estan discutint com fer-ho millor la propera vegada que el món pateixi una pandèmia. Això és bo. Els països occidentals no ho han fet tan malament, en termes generals. Podem queixar-nos i dir el que vulguem, però el problema ha estat enorme, i la quantitat de feina feta –inclosa la d’impulsar la recerca de vacunes, que s’han descobert en un temps rècord– resulta remarcable. S’ha demostrat que la feina dels tecnòcrates controlats democràticament –en estar distanciats de temptacions populistes i electoralistes– és la que millor pot solucionar problemes globals.

Ara seria un bon moment perquè els mitjans de comunicació també fessin balanç per veure com informar millor la propera vegada. Val a dir que la seva feina no ha estat especialment brillant. Les fake news (notícies falses) són un perill. Però també ho són les veritats incompletes. Les primeres fan mal, però se les veu a venir. Les segones són més perilloses ja que les propaguen mitjans de comunicació que molta gent considera fiables.

Un exemple clar el tenim en les xifres i les estadístiques que s’han publicat aquests darrers mesos. Una frivolitat que porta a sospitar que aquest fet té lloc amb moltes altres informacions no relacionades amb la pandèmia –cosa que preocupa, esclar–. No hi ha hagut manera d’aconseguir que la xifra d’afectats pel virus fos sempre referida a un nombre de població determinat –la referència hauria de ser sempre del tipus “X afectats per cada 100.000 habitants”–. Encara ara, fa dos dies, hem hagut de suportar notícies del tipus “El Brasil és el país amb més morts del món després dels Estats Units”. Cal ser inconscient per donar la informació d’aquesta manera! ¿Tan difícil és entendre que així no podem saber la bondat d’una gestió? Malgrat que tots els països fessin una gestió impecable, sempre patirien més morts els de més població. El mateix succeeix amb els ajuts públics als negocis afectats. Llegint la premsa no podem comparar la bondat de les administracions. Tot és xerrameca tertuliana.

Pel que fa a les fake news (notícies falses), el tema és molt preocupant, tota vegada que els mitjans no han fet de filtre a desgrat de tractar-se de casos escandalosos. Em refereixo, concretament, a les informacions provinent de la Xina. Anem a pams: la Xina és una dictadura. I no precisament com la que vam patir aquí. Allí als dissidents se’ls deporta a camps de concentració. I molts desapareixen per sempre. Per tant, ja n’hi ha prou de confondre la gent volent equiparar dictadures i autocràcies. La Xina, d’autocràcia, no en té res. I havent deixat aquest punt clar –sembla mentida que no assumim un principi tan bàsic– em pregunto: ¿com poden els mitjans difondre xifres provinents de la Xina, específicament les publicades per les fonts oficials del govern? Mai sabrem si a la Xina la vacuna ha funcionat. Ni a quanta gent han vacunat. Ni si els morts d’aquell país es mesuren per centenars, milers o milions. Demanaria als mitjans que deixessin d’intoxicar amb xifres i amb informació oficial provinent de la Xina. Si tots actuéssim d’aquesta guisa, hauríem de concloure que els mitjans de comunicació xinesos són més seriosos, millors i més fiables que els nostres. Que mai s’equivoquen. Oi que m’explico?

Enllaçant amb l’anterior punt, una altra moda instal·lada és la de parlar malament de la UE –fet que, per habitual, comença a ser preocupant–. El progressisme informatiu no descansa i, ai las, resulta que la UE forma part del malvat món occidental. La informació, l’explicació, sobre l’escassedat de vacunes ha estat lamentable. Nul·la clarificació. Hem hagut de recórrer a determinats mitjans internacionals per descobrir una mica de veritat. Segons els nostres mitjans, tot està malament. Es critica la UE per haver volgut garantir un repartiment equitatiu de vacunes per a cada país –cosa que, evidentment, complica i retarda la logística–. I també se la critica per no haver previst que moltes vacunes serien exportades a països tercers –cosa que els contractes americans i britànics prohibien explícitament–. Però, esclar, si la UE hagués inclòs una clàusula similar s’hauria publicat que érem insolidaris amb el Tercer Món.

Com bé deia el doctor Jubany, que fou cardenal de Barcelona, hi ha coses de les quals si no ho saps tot no en saps res. Aquest principi l’haurien d’analitzar els mitjans de comunicació abans de difondre determinades informacions. Definitivament, hi ha molts aspectes a millorar en la gestió de futures pandèmies. Principalment la qualitat de les dades en les notícies difoses. La intoxicació informativa pot constituir una pandèmia paral·lela.

Xavier Roig és enginyer i escriptor