Els valencians no han sigut víctimes només de la gota freda. A la fúria de l'aigua la va precedir la manca de professionalitat dels equips de prevenció i del govern extractiu de Carlos Mazón, incapaç de gestionar la situació. Però una setmana després, amb baixos, empreses i habitatges encara negats, gairebé dos centenars de morts per identificar, tones de ferralla per treure dels carrers, problemes de subministrament d'aigua potable, riscos per a la salut pública i un nombre no publicat de desapareguts, la fallida col·lectiva dels servidors públics és impressionant. A la fúria de l'aigua l'ha seguit també una increïble i indigna pugna política entre el PP i el PSOE. A l'intent d'utilització de la tragèdia per part del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acompanyant un Mazón noquejat i incapaç, el van seguir un "si volen ajuda que la demanin" del president del govern, Pedro Sánchez. La pugna política a Madrid, incloent-hi els mitjans que retroalimenten l'olla a pressió de la capital, ha condicionat la reacció de l'Estat en la pitjor catàstrofe natural viscuda en democràcia. No és una qüestió de competències, sinó l'actuació immediata amb tots els mitjans disponibles quan els ciutadans ho necessiten. Cal posar-hi encara els mitjans materials per sortir del fang i superar l'olor de mort i destrucció. Després ja arribaran les fotografies i també la rendició de comptes. L'empatia és fer tot el que tens disposició de fer, i no l'abraçada davant les càmeres.
