La gestió del misteri
Hi ha gent que manté una misteriosa fe que la ciència un dia arribarà a explicar el sentit i l'origen de tot.
També n'hi ha que creuen cegament que res no té sentit i que, per tant, no és raonable preguntar-se pel sentit de tot.
La majoria de mortals, però, necessitem buscar alguna explicació per al que no té explicació racional: la vida i la mort.
L'Església catòlica és la institució que històricament ha sabut gestionar millor la necessitat tan humana de misteri, de sentit.
En els darrers dos segles, el que més ha ajudat l'Església a mantenir el seu estantís prestigi com a gestora del misteri ha estat el fracàs absolut dels idealismes que han volgut portar el cel a la Terra.
La fi de les grans ideologies salvadores ha deixat milers d'homes i dones sense una fe. Tot i la teologia de l'alliberament, l'Església no ha sabut aprofitar aquest immens buit.
La crisi de l'Església és de distància respecte a les misèries del món real: és poc humana; la crisi de la política és de proximitat respecte a les misèries del món real: és massa humana.
La renúncia de Ratzinger fa la figura del papa més humana, però li fa perdre misteri. D'aquí el nerviosisme teològic que ha provocat.
