Els germans Roca, Ulldeter i Maria Pratts
La Xenia i en Jean defineixen Mecànic (Verntallat, 30) com un “centre de la imatge documental”, un espai de trobada per als aficionats als fotollibres que es divideix en espai expositiu, llibreria especialitzada i cafeteria. Hi assaboreixo la nova cervesa artesana Monsieur Vélo, una pale ale elaborada pels responsables de la botiga de bicicletes vintage barcelonina, i decideixo endur-me a casa, després de massa temps donant-hi voltes, el llibre-disc Atalaia, d’Ulldeter & Maria Pratts.
Editat per Terranova, el volum testimonia, a través de les fotografies de Rafa Castells, el diàleg multidisciplinar entre el músic Aleix Clavera i l’artista plàstica Maria Pratts, entre les cançons libèrrimes de pop progressiu i influx mediterrani d’Ulldeter i l’amalgama d’escultures, dibuixos i intervencions a la natura d’un dels joves talents més estimulants de casa nostra. El llibre-disc narra l’odissea, impregnada de candor utòpic, d’un urbanita a la recerca d’una talaia on viuen càtars del 2040; un autèntic trip de creativitat desbordada que ens mostra de forma enlluernadora com tot viatge “pot ésser el lloc buscat perquè no necessitem arribar-hi per gaudir-lo”.
A Destil·lant Escòcia, editat recentment per Librooks, Jordi Roca escriu: “Em produeix plaer sortir del camí. El que està establert és confortable. Obeir les emocions és excitant”. I no puc evitar establir una connexió entre l’empenta exploradora dels Roca i l’esperit juganer dels artífexs d’ Atalaia, entre la travessia del trio gironí per aprendre i reinterpretar l’essència escocesa i el viatge alhora místic i naturalista de Clavera i Pratts. Mandolines, sintetitzadors i tenores, una vieira amb suc del seu corall, una esquitxada de pintura blava sobre la neu i un escamarlà amb artemísia i aire de mantega fumada. El viatge com a catalitzador de la creació artística... ¿Em deu haver pujat massa la cervesa?
