De trilers, gobelets i pilotetes
EconomistaFa un mes es va fer públic l’acord per als pressupostos generals de l’Estat entre el PSOE i Podem, un paper de 50 pàgines, amb moltes actuacions, però poques xifres. Les mesures que van assolir més difusió pública van ser dues. Primer, l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros. Segon, l’augment de 3 a 5 anys del període mínim de lloguer d’habitatge (per als llogaters), així com altres mesures de regulació dels lloguers. Aquestes mesures han tingut molt més ressò que les impositives, de rellevància més limitada. L’impacte que s’ha volgut donar a aquests punts ha sigut tan fort que els PSOE i Podem van anunciar als quatre vents que la seva aprovació depenia dels pressupostos. La prèdica es dirigeix especialment als dos partits pro independència al Congrés, ERC i PDECat, a qui se suggeria que no donar suport als pressupostos els faria responsables que no s’augmentés l'SMI ni es modifiqués la regulació dels lloguers.
Tanmateix, cap d’aquests canvis, ni molts altres de l’acord PSOE-Podem, requereixen l’aprovació dels pressupostos. Comencem per l’augment de l'SMI. La forma de modificar-lo és a l’article 27.1 del text refós de la llei de l’Estatut dels Treballadors del 2015. Segons aquesta norma, la competència per fixar l'SMI és del govern central, no del Parlament, i es fa mitjançant reial decret, que no necessita validació parlamentària. Això no guarda cap vinculació legal amb l’aprovació dels pressupostos. De fet, tant a finals del 2016 com del 2017 es va augmentar l'SMI per a l'any següent. I això es va fer amb pressupostos prorrogats per als dos anys.
No ha d’estranyar que l'SMI no estigui vinculat a l'aprovació de pressupostos, perquè els salaris complets al sector públic (bàsic més complements) superen l'SMI que es preveu instaurar. I al contrari del que s'ha insinuat, per apujar l'SMI no és obligatori actualitzar l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM). Aquest índex serveix de referència per determinar la quantitat de certes prestacions, beneficis o serveis públics, i, precisament, es va regular per decret llei el 2004 per desvincular les prestacions de l'SMI. Per tant, canviar l'SMI i l’IPREM són dues decisions diferents que corresponen a dos ens diferents, govern i legislatiu, respectivament. Tot i així, si es vol canviar l’IPREM sense pressupostos, es podria fer mitjançant un decret llei que, en aquest cas sí, hauria de ser validat pel Parlament. De fet, si s’augmenta l'SMI per reial decret, l'única forma que hi hagués un nou IPREM a inicis del 2019 seria un decret llei. La raó és senzilla: atesos els períodes reglamentaris de tramitació dels comptes de l'Estat, encara que demà el govern central entrés el projecte de llei de pressupostos al Congrés, la seua aprovació no es produiria abans del febrer del 2019. De fet, i atesa la composició de les meses del Congrés i del Senat, encara que el projecte de pressupostos s’hagués portat a les Corts el dia que el van signar PSOE i Podem, no s’hauria aprovat dins del 2018!
Exactament el mateix succeeix amb la modificació de la regulació dels lloguers d’habitatge. En primer lloc, aquesta modificació, si es vol fer, es pot fer amb un decret llei del govern central que alteri la llei corresponent, i aquest decret llei sí que necessitaria la ratificació d'urgència del Congrés. Per tant, requeriria majoria parlamentària per ser efectiu, però no necessitaria anar amb els pressupostos. De fet, per entrar en vigor abans de 2019 hauria de ser aprovat més ràpidament que els pressupostos. Per notícies d'ultimíssima hora, sembla que és el que es farà amb l’impost sobre hipoteques, que ha demostrat encara una mica més quina és la fatxa del Tribunal Suprem. ¿Algú ha sentit que Pedro Sánchez vinculés la modificació als pressupostos?
El catàleg de mesures que no necessiten els pressupostos per ser aprovades és més llarg. Però convé dedicar l’espai restant a la perla dels 2.200 milions que plouran sobre Catalunya, segons els seus signants. Aquesta xifra no es troba dins l’acord publicat, ni es pot derivar de les modificacions que es descriuen en l’acord. I en matèria de quantitats pressupostàries, les que no s'hi relacionen no existeixen, per molt que s’hagi sentit a parlar de centenars de milions addicionals en inversió en infraestructures per compensar l’incompliment del compromís d’inversió de l’Estatut –un objectiu per al qual seria suficient millorar el grau d’execució dels pressupostos a Catalunya–. Així mateix, hi ha altres partides que no s’especifiquen, i que, si existissin, molt probablement podrien derivar-se de l’actualització automàtica –arreu d’Espanya– d’elements com el finançament autonòmic. En qualsevol cas, després de tants anuncis de pluges de milions, o de xifres estratosfèriques d’inversió en el corredor mediterrani, o en el sistema de Rodalies, anunciar de forma imprecisa i ambigua que augmentaran els diners que l’Estat gasta a Catalunya ja no impressiona gaire gent. I amb motiu, perquè ja hem vist massa gobelets amb piloteta... que mai és on semblava.