Com millorar la seguretat a Barcelona?

Les propostes sorgides de la Junta de Seguretat de Barcelona de divendres de la setmana passada que més ressò han tingut han estat l’exigència per part de l’alcaldessa Colau que els jutges s'impliquin més en combatre la reincidència i la incorporació de 320 mossos d’esquadra a Barcelona anunciada pel conseller Buch. Combatre la criminalitat i millorar la seguretat pública amb més policia i lleis més dures no ha de ser l’única solució. Mirar com altres països han afrontat episodis més severs de criminalitat i violència urbana pot oferir alternatives més efectives i integradores.

El cas més destacable i recent és el de la davallada de la criminalitat als Estats Units. Des del 1991, l’any en què la criminalitat va arribar a màxims històrics, la taxa d’homicidis al conjunt del país s’ha reduït en més d’un 50%. En ciutats com Nova York i Los Angeles les reduccions han estat de més del 75%. Entre les 50 ciutats més grans del país, la violència s’ha reduït en totes excepte en dues (Baltimore i Milwaukee) des del seu punt àlgid a la dècada dels 90.

Per entendre el perquè d’aquesta davallada sense precedents de la criminalitat es va iniciar un debat acadèmic entre criminòlegs, economistes i sociòlegs que recentment ha posat el focus sobre potencials causes que abans havien passat per alt. Inicialment, la millora de la seguretat pública a les ciutats americanes s’havia atribuït a l’increment en el nombre d’agents i recursos destinats als departaments de policia, a l’enduriment de penes i a canvis en la composició demogràfica de les generacions nascudes als anys 70 i 80. Tot i que hi ha hagut estudis que han demostrat que aquests factors van contribuir a la reducció de la violència (alguns d’ells amb importants danys col·laterals, com ara l’assetjament policial a les minories), l’explicació de per què la criminalitat s’havia reduït tant era incompleta.

En un article acadèmic publicat el 2017 a la revista 'American Sociological Review', Patrick Sharkey (professor de sociologia a la Universitat de Princeton), Delaram Takyar (doctoranda en sociologia a la Universitat de Nova York) i jo vam quantificar l’impacte que les associacions de veïns, els centres cívics i altres organitzacions de barri van tenir en la reducció de la criminalitat en més de 250 ciutats dels Estats Units entre el 1990 i el 2014. Les ciutats on aquestes institucions associatives de barri van créixer més van experimentar una davallada més gran i sostinguda de tots els tipus de criminalitat. La criminalitat es va reduir perquè la presència d’aquestes institucions va incrementar la cohesió social entre veïns i va proveir els barris de mecanismes informals de control i dissuasió de la criminalitat. Això es va assolir, per exemple, a través del reaprofitament i embelliment d’espais abandonats, d'iniciatives educatives per a joves en situació d’exclusió social o de programes de reincorporació social i laboral per a persones sortides de la presó.

En la mateixa línia, altres estudis han demostrat que els canvis en els usos d’espais públics poden millorar la seguretat pública. Charles Branas (professor de salut pública a Universitat de Colúmbia) i el seu equip van convèncer la ciutat de Filadèlfia perquè renovés determinats solars abandonats i els convertís en zones verdes d’ús públic. Els resultats d’aquesta intervenció, publicats el 2018 a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences', van mostrar que en comparació amb els solars abandonats que no es van renovar, les noves zones verdes i els seus voltants van experimentar una reducció de la criminalitat i els tirotejos de més del 13% i el 29%, respectivament. Tot i que Barcelona no té un problema d’abandonament d’espais públics tan gran com moltes ciutats americanes i molts dels furts i robatoris es produeixen en zones altament transitades, la recerca de Branas hauria de ser un punt de partida per pensar com els canvis en l’espai públic poden contribuir a fer més segura Barcelona.

La col·laboració entre Branas i la ciutat de Filadèlfia és un exemple de les sinergies positives que es poden crear entre la comunitat acadèmica i els gestors públics per resoldre problemes socials complexos com ara la seguretat pública. Per afrontar-los, primer cal entendre’ls. I per entendre’ls cal tenir accés a dades de qualitat i actualitzades que permetin fer-ne ús en estudis empírics amb rigor i detall. La majoria de les grans ciutats dels Estats Units tenen portals de dades obertes que faciliten aquesta tasca. A més, molts departaments de policia, com els de Chicago, Nova York o Filadèlfia, mantenen estretes relacions i grups de treball amb universitats per tal d’intercanviar dades i idees.

Afrontar el problema de la criminalitat a Barcelona només en els terrenys judicial i policial no és garantia d’èxit i pot representar una oportunitat perduda per dissenyar una estratègia de seguretat pública més integradora i transversal. Una proposta que impliqui agents socials i entitats a més nivells obriria la porta a solucions més inclusives, flexibles i creatives.