Geopolítica manoloescobariana

Algun dia això que anomenem El Procés -i que faria desesperar el mateix Kafka- acabarà (com sigui) i serà com quan pares l'extractor de la cuina: un descans alleujador. Mentrestant, exerceix un poder centrípet còsmic que atreu i atrapa totes les notícies. Durant dos dies, els diaris han narrat la mort i enterrament de Manolo Escobar en clau més geopolítica que carro-musical. Titulars de portada com els d' El Mundo ("Un andalús del Barça que votava el PP, plorat a Catalunya") i La Razón , que titulava una pàgina amb un editorialitzant i sonor "¡ Que viva España, por supuesto !" Ep: també a Catalunya. L'ARA titulava "La música popular perd Manolo Escobar" però el subtítol tenia lectura política i històrica: "La seva carrera es va forjar a Catalunya, on va arribar amb 14 anys". O a La Vanguardia , i aquest subtítol prodigi de l'equilibrisme: "Manolo Escobar va donar veu a l'Espanya del desarrollismo i la Catalunya xarnega". Fins i tot El Punt Avui en parlava, però s'afanyava a recordar un dels titulars que el cupletista era culer. Flota doncs la pregunta: ¿buscàvem tots la proximitat o ens justificàvem? Probablement ambdues coses.

Chacón, una tripulant amb els ulls tancats

Com? El Mundo parlant bé d'un líder socialista? Permeteu-me l'autohomenatge: pareu màquines! Titula Pedrojota en portada: "Chacón demana tripular un PSOE clar contra el separatisme". Ah, aquells temps que Chacón tenia Público com a palanca mediàtica: curiós substitut ha anat a trobar. Esclar: tant Chacón com Pedrojota volen periclitar Rubalcaba. A la foto, per cert, la veiem amb els ulls tancats i la boca entreoberta, a escassos centímetres dels llavis de Tomás Gómez: impossible no pensar en un petó (un petó petó). En tot cas, no deixa de ser curiós que el diari la vengui com a tripulant però, alhora, la facin sortir amb els ulls closos. La semiòtica permet aquests regals enverinats.