Quan la gent fem nosa
El Barça ha rectificat i ha decidit rebaixar els preus dels abonaments per als socis que vulguin pujar a Montjuïc.
Només fa un mes, el club va anunciar un augment del 40% del preu dels seients, però dijous aquella pujada estratosfèrica es va transformar en una baixada del 50%, que significa al voltant d’un 25% menys del que ara costa seure al Camp Nou.
Rectificar és de savis, però aquest cop amb l’aforisme no n’hi ha prou. Perquè més que d’una rectificació, estem parlant d’un cop de volant de 180 graus. Ara fa un mes, els partits eren “un altre producte”, i si el soci no se’l podia permetre, mala sort. Com que només 6.000 socis abonats van demanar pujar a Montjuïc, el club ha hagut de fer marxa enrere.
Aquesta muntanya russa amb els preus transmet un menysteniment cap al soci i molta improvisació en la governança i en la presa de decisions. I encara un fet pitjor: el missatge que va rebre el soci és que no era el client que més interessava a la marca perquè, com que es tractava de fer calaix, l’abonat no sortia a compte, per més que fos de fidelitat provada. Era tota una invitació a quedar-se a casa i veure “el producte” per la tele, i ser substituït per algun passavolant disposat a pagar el gust i les ganes.
De fet, és un missatge semblant al que rebem quan institucions públiques i empreses privades et fan passar per la cita prèvia sense que puguis explicar-te prèviament, o per una eterna i robòtica atenció telefònica.
A vegades sembla que la gent fem nosa. Però que això passi al teu club de futbol, amb el qual la vinculació és purament sentimental és encara més decebedor.