Quan érem genocides (4)
Segle XVIII. Baixa Califòrnia. Un pobre indi està lligat a un pal d'execució. Un soldat espanyol el fueteja. La sentència, cent fuetades, implica una mort segura. Però quan l'indi només ha rebut uns quants cops apareix un missioner: "Soldat, atura't en nom de Crist!" L'indi, agraït, petoneja els peus del seu salvador. Ara bé, l'indi ignora dues coses. Una: que l'escena ha estat preparada per aconseguir l'agraïment i submissió de la víctima. Dues: que el missioner és català.
Quan vam començar aquesta sèrie d'articles sobre genocidis ignorats vaig prometre que en parlaríem d'un amb intervenció catalana. Si vostès miren un mapamundi veuran que la part occidental de Mèxic està recorreguda per una península paral·lela a la costa, una llengua de terra de més de 1.500 quilòmetres coneguda com a Baixa Califòrnia. Al segle XVIII la Baixa Califòrnia pertanyia a l'imperi espanyol, tot i que s'havien fet pocs esforços per ocupar-la efectivament. A la segona meitat del segle, però, hi ha un canvi geoestratègic: exploradors russos penetren a Alaska i amenacen de continuar cap al sud. Alarmats, els espanyols envien una expedició a fi de consolidar els seus drets sobre la Baixa Califòrnia. El militar que la dirigeix és un lleidatà: Gaspar de Portolà. Pot afirmar-se, sense exagerar gaire, que la conquesta i els posteriors apacigua -mientos de la Baixa Califòrnia van ser obra de catalans o individus de cultura catalana. Portolà i els seus sequaços, la Compañía de Voluntarios Catalanes, duien amb ells l'arma de destrucció massiva més poderosa de l'arsenal espanyol: els missioners catòlics. I molts eren catalans o de cultura catalana, preferentment mallorquins, com el famós Juníper Serra. (Passarà a la història com Junípero.)
Catalunya és un curiosíssim artefacte històric, víctima i alhora còmplice dels seus botxins. I si alguna institució ha reflectit les contradiccions de la societat catalana ha estat l'Església. A Catalunya els religiosos han abanderat la defensa de la llengua i la cultura catalana; a l'exterior, paradoxalment, els seus missioners s'han comportat com els agents més fanàtics de l'espanyolisme.
El missioner català sempre ha estat una criatura ferotge; al segle XVIII encara més. Una ceguesa intel·lectual patològica els feia creure que oferien Déu a uns pobres d'esperit, quan de fet estaven anorreant religions ubèrrimes; creien que duien la cultura a la perifèria de l'Univers, quan en realitat estaven destruint una constel·lació de cultures. I creien, en fi, que estaven dotant-los d'una llengua, la castellana, quan de fet van contribuir a eliminar centenars de riquíssimes llengües autòctones. I el més trist i tràgic és que això ho van fer, en bona part, catalans.
Avui en dia els historiadors mexicans i nord-americans acusen Serra d'haver creat un sistema de missions que seria un precedent dels lager . (L'anomenen Junípero Serra, the Eichmann of California ). Discrepo. Serra no era la malaltia, només un dels símptomes. Però, certament, les missions de frontera van ser un lloc atroç. Segons un testimoni contemporani " En las misiones [de l'Alta i Baixa Califòrnia] los indios viven sin libertad, obligados por fuerza a trabajar sin recompensa ninguna y despojados de todos los placeres de la vida ". El règim incloïa càstigs corporals d'una brutalitat assassina, treballs forçats de sol a sol i pregària, molta pregària. Homes i dones dormien separats. Els homes i les dones casats, també. Un missioner tenia la clau de les cel·les.
Una missió era molt més que una arquitectura; era un sistema total, dissenyat per controlar i reprimir. Amb un patiment afegit: que les víctimes de la Baixa Califòrnia pertanyien a societats nòmades i, en conseqüència, libèrrimes. A un nòmada li és gairebé impossible entendre el fet mateix de la reclusió. Els conceptes de treball esclau, jerarquia i control, fins i tot la regulació horària del temps, els eren radicalment aliens. La Baixa Califòrnia és un dels entorns naturals més inhòspits del planeta, àrid i sense recursos. Quan el sistema de missions es va establir, els autòctons van quedar atrapats a l'interior. D'una banda, van perdre les antigues habilitats de caçadors-recol·lectors; de l'altra, en aquella geografia d'embut no hi havia on anar. Les epidèmies, la desestructuració familiar i els treballs forçats van devastar-los. Sabem que almenys dos subgrups ètnics van desaparèixer.
El 1978 l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic va establir que a la Baixa Califòrnia només quedaven 1.051 indígenes. El 1988 Joan Pau II va beatificar Junípero Serra.
