La generositat
Campredó és un poble petit, tranquil, situat entre Tortosa i l’Aldea, amb gent oberta, simpàtica i acollidora, un tarannà que ha hagut d’aprendre a conviure amb dos aspectes d’absoluta actualitat, en principi dispars: d’una banda, la tradició deltaica i camperola dels camps de conreu, amb l’Ebre a tocar del municipi, una proximitat importantíssima per a moltes famílies i que marca aquestes terres, i de l’altra, l’aspecte comercial, empresarial, també remarcable per la presència d’un polígon industrial de primer ordre.
És la convivència entre dos mons vitals, d’on es desprenen activitats que s’han de saber entendre en la seva especificitat: d’una banda, la presència d’una plaça de bous, per exemple, que molta gent aliena a aquestes terres no coneix ni vol entendre, i de l’altra, l’èxit d’una implantació industrial potent i diversa, amb empreses frigorífiques, d’exportació de fruita, i també pastisseria, pintura, tèxtil i un llarg etcètera. A Campredó hi ha de tot, però sobretot està cridat a ser un motor econòmic de les Terres de l’Ebre, amb tanta personalitat que el 2011 va convertir-se en EMD (entitat municipal descentralitzada) de Tortosa.
Tanmateix, i malgrat la tranquil·litat que s’hi respira, Campredó està situat històricament en un punt calent. D’una banda, el poble va viure l’impacte de la Guerra Civil, pel front de l’Ebre, amb onades d’evacuats, i de l’altra, és un punt d’extracció de les aigües del riu, a l’origen del polèmic transvasament de l’Ebre, un tema sempre calent.
Dinamitzador cultural
Campredó, com es veu, és confluència de moltes coses, algunes de delicades. No és estrany que l’única persona que hi conec també sigui una barreja de diversos aspectes. Emigdi Subirats i Sebastià (Campredó, 1967) és un dels principals dinamitzadors culturals de les Terres de l’Ebre, però, sobretot, un punt de referència obligat per entendre una característica general que defineix la gent de l’Ebre: la generositat.
Subirats és professor d’institut: dóna classes d’anglès al J. Bau de Tortosa. De fet, Subirats, llicenciat en filologia anglogermànica, és professor d’anglès però també d’alemany, i pel que m’han explicat i he pogut viure, ha injectat en gran quantitat d’alumnes, així com en nombrosos seguidors i coneguts, entre els quals em compto, el verí vivificant de la inquietud cultural i l’interès per tot el que pertoca a aquesta zona ebrenca.
Ha publicat quatre novel·les i tres llibres d’història, però bàsicament s’ha dedicat a l’obra dels altres, sobretot en forma de biografies: els treballs sobre l’escultor Emili Bonet i la recuperació heroica del literat Joan Cid i Mulet, del poeta Roc Llop (quin nom!) i la biografia del gran Gerard Vergés, traspassat no fa gaire, un llibre que m’estic llegint ara i que Subirats va publicar a Onada Edicions l’any 2012.
L’acció de Subirats és persistent, arrossega: baixa amb força, com el riu, però sense que ho sembli. Igual que l’Ebre, l’Emigdi mississipeja. Forma part del selecte grup de bladerians que s’han dedicat a la recuperació de l’obra impressionant del benissanetà Artur Bladé i Desumvila. Subirats és un intel·lectual que fa intel·lectuals; com a bon professor, crea escola; en contacte amb ell, t’acabes convertint en un petit Emigdi. Consultin el seu blog: blocs.mesvilaweb.cat/emigdi.
I també fa encàrrecs. L’última vegada el vaig veure venir amb una bosseta plena de llibres. “Mira -em va dir-, t’he preparat un petit recull sobre el poeta Desideri Lombarte [de Pena-Roja, que jo desconeixia per complet], crec que hauries de fer-hi un cop d’ull”. Era, ben bé, la imatge del professor d’institut mirant d’allargar la classe més enllà de l’aula. Qui és generós, per principi, no entén que els altres no ho siguin. Li has de correspondre.