PER QUÈ no és una bona notícia que la recerca sobre el gen Xist pugui evitar l'anomalia cromosòmica de la síndrome de Down? Les persones amb trisomia 21 són acollides socialment, treballen i aconsegueixen una autonomia notable. El món és més ric i més noble perquè ells l'habiten. Tanmateix, és un enriquiment col·lectiu penjat a l'esquena del seu patiment íntim, silenciós, inexpressable. Cada dia topen amb el mirall d'una commiseració i vigilància socials que sovint els limita. Ells, com altres discapacitats, tenen les cartes marcades en una partida que guanya qui té a la mà els jòquers de la competitivitat, la intel·ligència conceptual i l'èxit social. I, amb excepcions, els discapacitats sempre perden. ¿És per això que no es pot dir que no sigui una bona notícia?