Potser depenent de la ideologia, dels interessos que tens, et fixes en una conselleria més que en una altra. Potser qui té fills es fixa, sobretot, en Educació, i qui té una feina relacionada amb el teatre o els llibres, amb Cultura. Potser hi ha qui es fixa en tot, potser hi ha qui es fixa en no res.
Jo, que soc del sector dels llibres però que també soc una gran aficionada a la cultura del vi, diria que la cartera d’Agricultura, en aquests moments, és fonamental. Venim de les revoltes pageses, venim de la sequera, i els viticultors et diuen que ja fa temps que no recorden un any normal. Tinc amics en aquest entorn que ara estan tornant, ofegats, els crèdits de la covid. La viticultura –que forma part de la cultura– és una peça fonamental de la nostra manera de fer que haurà de ser escoltada, tinguda en compte, ajudada. La indústria del vi implica bars de vins, sommeliers, enòlegs, productors, camioners, pagesos, veterinaris, restaurants (ara que serem regió mundial de la gastronomia), caçadors, muntadors de tanques cinegètiques, dissenyadors d’etiquetes, marxants de vi, comercials i, fins i tot, influencers d’aquests que tenen tanta gràcia, es veu, a TikTok...
No fa pas gaire, arran de la peça que escric, tan contenta, els diumenges sobre un vi, em va visitar una delegació de La Rioja. Venien a explicar (viatge, hotel, mostres, dinars...) que aquest vi, el seu, representa Espanya, i que trobaven que no se’l té prou en compte. Em van preguntar quins vins bevia, i es van sorprendre quan els vaig dir alguna meravella catalana. Ells esperaven que els d’aquí també prenguéssim vi d’allà.
Que totes les veus d’aquest sector, totes, puguin ser escoltades. Que totes les maneres de fer tinguin cabuda, que els gaudidors en parlem amb alegria, amb tota l’alegria que se suposa que hi ha d’haver en una copa quan brindem.
