01/05/2022

Gastem igual i no creixem

Benvinguts a uns importants conceptes econòmics: PIB real i PIB nominal. Fa dies que parlem molt de PIB, producte interior brut, és a dir: el valor de mercat del total de productes i serveis produïts en un termini temporal dins d’un territori. El creixement del PIB dels tres primers mesos de l’any ha estat molt més fluix de l’esperat. Un 0,3%. Raquític, perquè l’última dada que teníem era la dels últims tres mesos de l’any passat, i va ser del 2,2%. Al voltant nostre les coses no estan millor. El d’Itàlia ha estat d’un -0,2%, i el de França, del 0%.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El ciutadà llegeix aquestes notícies i pensa: “Caram, si jo gasto el mateix o fins i tot potser més!” L’explicació és la inflació. Estem veient pujar els preus sense haver repercutit la pujada del cost de la vida en els salaris i rendes. Fins que això passi, podem estar gastant igual i, en canvi, no creixent. Posem-ne un exemple. Un botiguer ven pinyes. Cada setmana ven dues-centes pinyes a un euro la pinya. La despesa de la gent a la botiga és de 200 euros. Pugen els preus un 10%. I posem que en ven la mateixa quantitat. La gent gastarà més: 220 euros, però la “producció” és la mateixa. Diguem que tindríem un PIB nominal que creix un 10% (el valor monetari) i un PIB real que creix un 0%.

Cargando
No hay anuncios

Com a resultat, què passa amb les previsions de la nostra economia? Doncs que s’estan revisant ja no a la baixa... sinó molt a la baixa. Del 7% que estimava el govern que creixeríem, hem passat al 4,3%, segons el mateix govern. És encara una bona xifra de creixement i hauríem de seguir registrant millores en l’ocupació. Però les últimes dades d’atur no han estat tan positives com les anteriors. En resum, l’economia està frenant, sembla que l’alegria postcovid que havíem d’experimentar tant socialment com econòmicament quedarà restringida, de moment, a l’àmbit social. La inflació està realment passant factura. Necessitarem aviat apujar els sous o la població, amb ingressos constants, no podrà absorbir els increments i l’economia començarà a caure.

Alguns hi guanyaran, esclar. El comerciant de pinyes o l’importador sí que es quedaran el benefici nominal. Aquesta inflació, si no s’ajusta ràpid a la resta de rendes, tornarà a crear grans diferències socials.