No està la cosa internacional per fer bromes, però ja que Iván Redondo i Enric Juliana han obert la veda humorística comparant Sòria amb Síria i amb Sibèria, jo també em llançaré a l'humor negre apocalíptic. Circula un mem en el qual es veu el president Macron assegut en una llarga taula del Kremlin. Té al davant el president rus, Vladímir Putin. Macron li demana a Putin que, sisplau, li ofereixi un got d'aigua. I Putin li pregunta, entre riallades, si la vol amb gas o sense gas.
El cas és que Rússia va complir amb les seves advertències i Gazprom, la principal empresa gasística del país, ha aturat el flux de gas a través del gasoducte Nord Stream. Juliana i Redondo, alhora que recomanen a Sumar pactar amb el PSOE les llistes al Congrés a les províncies sorianes, recordaran segurament que el fred siberià sempre porta el més històric dels generals russos, el trillat general hivern, preparat per col·locar les seves peces per a la guerra de posicions contra la Unió Europea.
Gazprom assegura que el tall s'ha produït per una fuga d'oli, però el govern rus ha vingut a dir que o s'aixequen les sancions o Macron s'haurà de prendre l'aigua sense gas.
Si alguna cosa sabem (perquè a més ho han deixat clar la seva patronal i els seus sindicats) és que l'economia alemanya necessita, costi el que costi, el gas rus. Per això el seu govern mira al sud d'Europa i al nostre gasoducte Midcat, tan defensat per La Vanguardia de Juliana (passa per Catalunya) i tan ignorat per la premsa de Madrid (el gasoducte, a diferència de la xarxa ferroviària i de carreteres, no passa per Madrid). Però Macron sembla compromès a privar tot Europa de l'aigua de Vichy i es resisteix a les pressions alemanyes i ibèriques i, amb heroisme cinquanta per cent napoleònic, cinquanta per cent ecologista, diu que el Midcat no serveix per suplir la falta de gas rus i que perjudica molt el medi ambient.
De fet, Macron es va reunir amb el canceller alemany Olaf Scholz i va dir que el cap del govern alemany no li havia donat motius suficients per obrir aquest gasoducte, i que quedava a l'espera que Pedro Sánchez el convencés. Molt em temo que si Alemanya no ha convençut França, Espanya ho tindrà molt difícil malgrat els últims èxits internacionals d'un cap de l'executiu espanyol més preocupat per Síria que per Sòria, com deien Redondo i Juliana.
El comunicat d'aquesta guerra del gas és que tenim les principals economies de la zona euro a bufetades. Quina gran idea va ser per als europeus això d'anar a mort amb l'OTAN a veure si derrotàvem al sàtrapa Putin. Com deu ser la cosa que fins i tot el ponderat Enric Juliana ha anomenat antipàtic a Macron per haver tirat una galleda d'aigua freda i sense gas a Alemanya, Espanya i Portugal i a la seva voluntat d'enviar gas des d'Algèria a través del gasoducte que creua els Pirineus.
Aigua sense gas per a tothom, sembla que ha decretat Macron mentre encara hi ha llops i gossos del periodisme progre defensant que seguir l'OTAN és com defensar a la República Espanyola de Franco, Hitler i Mussolini… Així és el capitalisme, diuen.
