Gangrena
La defensa de la llibertat contra la discriminació de les persones LGTBI serà la que salvarà l’honor de la Unió Europea? Des que hi va ingressar, a Hongria se li ha tolerat gairebé tot: l’homofòbia, la submissió del poder judicial al polític, les polítiques xenòfobes, les limitacions a la llibertat d’expressió. Per fi, per una vegada s’ha parlat clar a aquest referent de l’autoritarisme postdemocràtic que és Orbán. Ha estat Mark Rutte, el primer ministre neerlandès, el que l’ha convidat a treure Hongria de la Unió si no està disposat a respectar els seus valors. I tot això després que els màxims dirigents de 17 països europeus signessin una carta contra la discriminació. ¿Podem creure que Europa entra en un període de més bel·ligerància en defensa del dret individual a escollir i decidir sobre les pròpies vides i a respectar la dels altres? La defensa dels drets LGTBI és emblemàtica pel que té de reconeixement de llibertats individuals que no fa tant eren tabú, però no n’hi ha prou. La mateixa exigència s’hauria de tenir en matèria de drets i llibertats polítiques, i la Unió, condicionada per unes dretes cada cop més reaccionàries, és tan timorata en aquest terreny que la qualitat de les democràcies europees se’n ressent dia a dia.
L’incident amb Orbán posa de manifest que no tots els països europeus assumeixen els valors bàsics de la Unió; que hi ha encara una frontera cultural entre els països occidentals i els de l’Est (l’ombra del mur és persistent), i que en el si dels països més suposadament liberals creixen els sectors, entre els quals bona part de la dreta espanyola, que rebutgen la crítica del patriarcat, es resisteixen a reconèixer drets com el matrimoni homosexual (el PP hi va votar en contra) o l’avortament i l’eutanàsia, i assumeixen amb naturalitat la dissolució de la separació de poders (com vam veure en la gestió del Procés per part del govern Rajoy i veiem encara amb la multiplicació de les respostes repressives a diversos nivells de l’aparell d’estat).
Que la Unió apugi el to contra una autocràcia com l’hongaresa és un bon indici. Però no es pot quedar només en la qüestió LGTBI. Tots els drets individuals són fonamentals. I les ferides a la llibertat sovint fan gangrena.
