“Violen brutalment 15 gallines per després matar-les en una finca de Jaén”, llegeixo a la premsa. I esclar que em sap molt greu el cas, perquè estimo els éssers vius, i en especial les gallines, fins al punt que quan hàgim estalviat per fer una tanca a prova de senglars farem un corral, com els veïns de cal Jepet, que les tenen com en un spa i fan uns ous boníssims.
Ara bé. Fet aquest aclariment, hem de parlar de “violació” si som al regne animal? La violació és per part d’uns homes a unes gallines. És, clarament, tortura animal. Però si considerem que les gallines han estat violades, i els atorguem aquesta categoria humana, que no dic que no, hem de considerar, doncs, que després han estat assassinades. Però si considerem que han estat violades per part dels pertorbats humans, hem de considerar, també, que són violades sistemàticament pels galls del corral. I quan algú diu “és més puta que les gallines”, hem de pensar que no només ofèn la dona a la qual fa referència, sinó també les gallines en qüestió, que no trien ser violades pel gall o pels galls. La jerarquia gallinàcia és cruel. Les que tenen més categoria dormen als pals de més amunt. Hem de parlar de bullying. Entrar una nova gallina al corral no sempre és fàcil i se sol fer de nit, perquè les que ja hi ha –que no destaquen per una intel·ligència lluminosa– no se n’adonin i no la pessiguin i la rebutgin en tant que nouvinguda. Hem de considerar, doncs, que les gallines del corral són d’extrema dreta.
El gall del corral, que avisa les gallines quan descobreix menjar bo i les protegeix dels perills, també pot arribar a avorrir alguna gallina. I llavors la pot arribar a matar a pessigades. Hem de considerar el gall bígam, violador, assassí i heteropatriarcal. I no cal dir que quan nosaltres els agafem els ous, hem de parlar d’infants robats.
