Gais sí, però no tant

1. Ara que l’addicció més global i massiva de la història –la pantalla del mòbil– ens ha dut a llegir curt i sense context, al desembre vam celebrar un titular de premsa que ens semblava un gran avenç: “El papa Francesc autoritza la benedicció de parelles homosexuals”. Els capellans, doncs, finalment podien casar-los, sempre que no es digués la paraula prohibida: matrimoni. La bona notícia, però, no ha durat ni un mes. Aquest dijous, el Vaticà, a través de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que són la colla de guardians de la moral més rància, ha tirat aigua al vi a galledes plenes. Ha sortit a dir que aquestes benediccions han de ser, a tot estirar, oracions curtes i fora de cap ritual, litúrgia o celebració. Ha aclarit que això, en cap cas, no significa donar el vistiplau a les parelles homosexuals, que “no són moralment acceptables”. Tot el que havia fet el papa Francesc per anar endavant en la inclusió del col·lectiu LGTBI a l’Església, s’ho carreguen els cardenals ancorats en la mentalitat i la hipocresia d’un altre segle. Com explica el periodista Vicenç Lozano a Vaticangate, el papa Francesc és, per culpa dels seus passos endavant, al centre d’un complot per part dels sectors més conservadors de l’Església i de la ultradreta internacional. S’agraeix la seva valentia. Primer miraran de carregar-se les seves reformes benintencionades. Si continua així, no ens estranyaria que, després, se’l carreguessin a ell. Tot això passa al país més petit –i més patit– del món. Benvinguts al Vaticà 2024. 

2. Espanya és un país on es detenen les persones que van penjar d’un pont un ninot amb la samarreta d’un davanter del Real Madrid i, en canvi, es dubta de si s’ha d’actuar contra les persones que, per Cap d'Any, van penjar un ninot que representava el president del Govern d’Espanya. Als quatre detinguts pel cas Vinícius –tres membres del Frente Atlético i el fill d’un Guàrdia Civil– els van imputar un delicte d’odi. La policia va trigar quatre mesos a descobrir-los, identificar-los i detenir-los. Els responsables de la manifestació de l’entorn de Vox on, per Cap d'Any i prop de la seu de Ferraz, es va apallissar el ninot de Pedro Sánchez continuen campant per on els reca. Ni la Fiscalia ni la policia no saben gaire com actuar... Amb el ninot de Puigdemont que va cremar a Andalusia ho van tenir clar. Van mirar cap a l’altra banda. No hi havia delicte. Cas arxivat. Benvinguts a Espanya 2024. 

3. Ara que han passat les festes, explicaré el meu conte de Nadal. El tió de casa, que és molt savi i arriba carregat d’experiències culturals, va cagar-nos dues entrades de teatre. Un títol fàcil de recordar, un gran director, un repartiment amb bons noms i molt màrqueting als fanals dels carrers de Barcelona. A l’Eixample, un dissabte a la tarda, va ser impossible trobar lloc per deixar el cotxe en una zona blava. De pet, doncs, cap al pàrquing de sempre quan anem a aquell teatre. L’home de la cabina em diu el que ja sé, que les places són molt estretes. I m’ofereix una nova modalitat. “Si puja al pis de dalt, pot ocupar una plaça i mitja, però m’ha de deixar les claus”. Amb molt de gust. L’obreta, psè. Massa pretensions de l’autor i un text per sota les expectatives. La gent ja ho devia saber perquè només havien venut mitja platea. Els actors, això sí, ho broden, i anar al teatre sempre és un dia aprofitat. Al pàrquing, l’home de la cabina em diu, mentre em cobra, que han hagut de moure’m el cotxe. Cap problema. Hi ha una cosa, però, que no m’explica. Me n’adono l’endemà al matí: que m’han robat les ulleres de sol. Fins al dia abans eren a la guantera i ja no hi són. Benvinguts a Barcelona 2024.