Futurs mestres que detesten llegir
Les causes que expliquen la caiguda de la capacitat de comprensió lectora a les escoles catalanes són diverses. Entre les més destacables hi ha el fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir. La falta de formació en ensenyament lector dels mestres novells és un problema majúscul del qual no s'és conscient i que exposo ara amb la intenció de contribuir a revertir-lo.
He ensenyat a llegir alumnes de tota condició. Fa vint anys em va ensenyar a ensenyar-ne la gran mestra de mestres Ana Díaz-Plaja, que ens ha deixat fa poc. Des de llavors, he mirat de transmetre el desig de llegir i de despertar el goig per la narrativa a infants de tota mena d'escoles. Tota aquesta experiència va fer que l'any passat se'm contractés per fer de professora associada de didàctica de la literatura infantil i juvenil en una universitat catalana.
Segons la universitat, el meu perfil era molt valuós perquè és difícil trobar professionals en exercici a les escoles de primària que també es puguin dedicar a la docència universitària, la qual cosa fa que molts estudiants de mestre no tinguin cap professor que els pugui traslladar una experiència recent de treball amb infants.
Em va il·lusionar poder transmetre als futurs mestres allò que jo havia après en aquelles mateixes aules: a encomanar la passió per la lectura de la literatura infantil i juvenil. Els meus alumnes feien tercer curs de mestre d'educació primària, de manera que en començar el proper curs (2024-25) ja exerciran a les escoles.
La descoberta que vaig fer en tractar els meus alumnes és tan greu i explica tan bé els problemes de comprensió lectora que tenen els alumnes catalans, que la meva obligació ètica és revelar-la per tal que es pugui corregir.
Tot va començar perquè a tall de presentació de cadascun dels meus estudiants els vaig demanar de mencionar un llibre que recordessin d'entre les lectures que havien fet en edat escolar. En aquell moment va aflorar el problema: uns seixanta alumnes d'un grup d'uns vuitanta no recordaven cap llibre o en recordaven algun amb disgust. Algú va dir que no li agradava llegir i que si podia ho evitava. Vaig preguntar-ho en general: “Hi ha algú més a qui no agradi llegir?”, i la sorpresa va ser que va aixecar la mà la majoria del grup. Mestres que hauran d'ensenyar a llegir i el gust per fer-ho, ho detesten (i ho reconeixen sense vergonya). Per tant, no coneixen la literatura infantil i juvenil de la qual cal que aprenguin la didàctica (com es pot aprendre a ensenyar alguna cosa si aquella cosa es desconeix?). Vaig haver de començar el curs, doncs, posant-los al corrent d'alguns títols. I llavors em vaig adonar que tampoc tenen prou capacitat de comprensió. A hores d'ara continuo sense entendre com aproven les proves d'accés als estudis (no deuen ser adequades). Tristament, la majoria es confessen indiferents a la literatura i a altres formes de la cultura, molt sovint ni tan sols fan servir la llengua oral amb correcció, escriuen molt malament (faltes d'ortografia, de concordança i de tota mena).
Però el més greu va arribar quan em van explicar que en el transcurs de la carrera ningú els havia ensenyat a ensenyar a llegir. Se suposava que això ho aprenien els alumnes d'educació infantil, i no els d'educació primària. Però tots sabem que molts infants arriben a primer de primària sense saber llegir o sense saber-ne prou, ja sigui perquè a certes escoles consideren que no n'han d'ensenyar abans dels sis anys o perquè no han tingut prou temps per acabar-ne d'aprendre. De manera que és imprescindible que els mestres de primària sàpiguen com s'ensenya a llegir. I no en saben. En aquesta universitat no els n'ensenyen.
Vaig posar aquests dos assumptes sobre la taula en una reunió del grup de professorat de l'assignatura, sense ressò. Es coneix aquesta realitat, però no s'hi fa res. Vaig informar el director del departament dels problemes que eren evidents. Es va mostrar igual de preocupat que jo (segons va dir no era conscient que la cosa fos tan greu, tot i que sí que sabia de l'existència de diversos dels problemes que li vaig assenyalar), va decidir parlar-ne amb els coordinadors de secció i va suggerir la possibilitat d'organitzar una reunió amb cap d'estudis i deganat de la facultat. Ha passat gairebé un any i no he estat convocada a cap reunió.
Vaig decidir plegar perquè el meu nivell de decepció i de preocupació davant aquesta realitat i el poc interès per millorar-la eren tan grans que em feien sentir una enorme impotència.
Davant la notícia de la gran davallada de la capacitat de comprensió lectora, ara que Catalunya se situa només per davant de Ceuta i Melilla, crec que és la meva obligació cívica contribuir a explicar una causa evident dels problemes de l'aprenentatge de la lectura en les noves generacions d'alumnes. Per això convido a preocupar-nos seriosament pel que està passant a les aules on es formen els mestres.
