Llegia dissabte passat a l'ARA una entrevista que Xavier Bosch li va fer a la doctora Patrícia Ventura sobre el cada cop més desacreditat concepte d'intel·ligència artificial. "Abans –deia Ventura– intel·ligència artificial es deia simulació computeritzada. El concepte intel·ligència artificial neix el 1956 [...] i es manté pel seu èxit periodístic". I així doncs, per què continuem emprant aquesta terminologia absurda? Ventura era taxativa: "Hi ha interessos econòmics perquè pensem que les màquines poden reproduir les persones". Penso que és una resposta molt i molt prudent, tenint en compte que no són uns interessos qualssevol, sinó els dels productors de les llaminadures digitals amb les quals avui estan aixecant la camisa al personal les megaempreses tecnològiques (els mercats financers ja no hi creuen). Em refereixo a aquestes corporacions que gairebé no paguen impostos, trafiquen il·legalment amb dades privades, creen algoritmes que en el millor dels casos són distorsionadors i en el pitjor manifestament discriminatoris, i ignoren l'existència del català, entre altres remarcables virtuts cíviques. Val a dir que als milions de pobrets d'esperit que han transformat el mòbil en una pròtesi multiús o en un sonall ja els va bé, i als qui viuen de la mal anomenada "economia de l'atenció" (s'hauria de dir més aviat "de la distracció") també. Tots contents, doncs.
He fet anar el famós ChatGPT i altres aplicacions per l'estil i el resultat m'ha semblat ridícul i decebedor. És una batedora de dades amb una certa habilitat per fer frases cursis i políticament correctíssimes. Res més. D'intel·ligència no n'he vist pas gaire, ni tan sols una lleugera espurna. Que aquest tipus de programes puguin ser emprats per redactar prospectes d'electrodomèstics o coses per l'estil resulta perfectament versemblant. Més enllà d'això, poca cosa. La intel·ligència és una altra història, i es basa més en la sagacitat de la pregunta que no pas en l'acumulació mecànica de les respostes. Per si algú se n'havia oblidat, la cultura occidental va néixer a Grècia fa 25 segles a còpia de preguntes, no de regurgitar respostes, com fa el ChatGPT. Les respostes ja les proporcionava a Grècia la doxa –la tradició, per entendre'ns– o els vells mites que explicaven els fenòmens naturals amb històries vistoses i absurdes. Les preguntes, les preguntes... Heus aquí la diferència, ara i fa mil·lennis (el pobret del mòbil ha desconnectat quan ha sentit tot això de Grècia, i ara està gaudint de la ciència i de la filosofia a TikTok).
Tota aquesta història de la periodística intel·ligència artificial n'està amagant una altra de ben real. L'any 2018, una revista acadèmicament solvent, Proceedings of the National Academy of Sciences, va publicar un article que, a partir de dades empíriques voluminoses, mostrava que la intel·ligència humana va començar a minvar considerablement a partir del 1975. El primer estudi de referència es va fer a Noruega i posteriorment es va repetir en altres països d'Europa amb resultats similars. És el que es coneix com a efecte Flynn invers. Els quocients d'intel·ligència de la població van augmentar al llarg del segle XX (fenomen conegut com a efecte Flynn) però els darrers anys s'ha produït una clara inversió d'aquesta tendència als països estudiats. Els autors descartaven explicacions de caràcter biològic, òbviament: els cervells no han canviat. El que sí que ha canviat, i radicalment, és la nostra relació amb el món a través de la tecnologia. Els poso un exemple prou conegut. La generació dels meus avis disposava, en general, d'una considerable capacitat per al càlcul mental que la meva ja no va tenir tan desenvolupada. ¿S'havia produït una mutació cerebral? Està clar que no. El que s'havia produït era un canvi cultural relacionat amb l'ús massiu de la calculadora a l'escola. I després de la humil calculadora van anar arribant... Uf! L'acumulació fa feredat, i culmina amb el Gran Sonall, l'smartphone.
Entenc que darrere d'aquest assumpte, com deia la doctora Ventura a l'entrevista citada, hi ha molts quartets en joc. Moltíssims. Però entenc igualment que l'administració pública ha de prendre mesures dràstiques i urgents en relació a la incapacitat de la majoria de joves per mantenir l'atenció, concentrar-se i processar la informació de manera intel·ligent. A la universitat, si més no, aquesta disfunció ja ha esdevingut directament la disfunció. El futur de la intel·ligència natural dependrà d'un cop de timó dràstic i amb conseqüències polítiques, i per tant no es farà. Ens quedarà el consol de mirar vídeos de gatets fent una rialla ximpleta.
