Tamames, els joves i el futur

Ramón Tamames, en la segona jornada del debat de la moció de censura
2 min

El romà Ciceró va escriure a De senectute que "la gosadia és pròpia de la joventut, la prudència, de la vellesa". Però pel que s’ha vist aquesta setmana amb la moció de censura de Vox, no sempre és així. Ramón Tamames, a fregar dels 90 anys, s’ha mogut més per la gosadia que per la prudència. El partit d’Abascal, per la seva maniobra política, necessitava col·locar al capdavant un candidat amb un alt prestigi social, però que a la vegada no tingués por de perdre’l. L’acadèmic veterà, a qui l’edat ha afeblit el cos però no l’ego, s’ha deixat caçar fàcilment per l’extrema dreta a canvi d’un moment de glòria.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’espectacle protagonitzat per Vox ha generat un debat paral·lel a causa de l’edat avançada del camaleònic candidat a la presidència. Sobta veure un home amb tant passat ocupant-se del futur d’un país, encara que sigui un model de futur ple de passat. La situació és curiosa perquè semblaria que és als més joves, que tenen més vida al davant, als qui tocaria ocupar-se’n. Però la tendència de la joventut és no pensar gaire en el món que vindrà. Aquest contrast generacional fa mal d’ulls. Per a l’ancià Tamames el futur està salvat si governen les dretes, més o menys extremes, però per a la gran majoria de joves el seu futur és negre, amb independència del color de qui governi. Aquest pessimisme tan arrelat en edats tendres té molt a veure amb les conseqüències de la crisi climàtica i la manca d’esperança en un futur millor. Així ho fa palès una investigació d’àmbit internacional sobre l’ansietat climàtica publicada a finals del 2021.

Les conclusions de l’estudi es basen en una enquesta realitzada a 10.000 joves de 16 a 25 anys de deu països: Austràlia, Brasil, Estats Units, Filipines, Finlàndia, França, Índia, Nigèria, Portugal i Regne Unit. Gairebé un 60% dels joves es mostren molt preocupats o extremadament preocupats pel canvi climàtic, i més de la meitat se senten tristos, ansiosos, impotents i culpables. Tres quartes parts dels enquestats pensen que el futur és aterridor. I més de la meitat (56%) assenyalen que la humanitat està condemnada. Com a conseqüència, quatre de cada deu joves són reticents a tenir fills. El 83% consideren que s’ha fracassat en la cura del planeta. Molts valoren negativament la resposta dels governs davant el canvi climàtic, i ho viuen com una traïció, i pensen que s’ha abandonat els joves i les generacions futures.

Tornant a la visió particular de Tamames, ja es pot comprar per internet en format electrònic el discurs que l’economista va pronunciar dimarts al Congrés, amb el títol Por una España de todos. Nuestro mejor futuro. La idea de futur que presenta en el llibre, nodrida de la ideologia de Vox, també espanta i no ajuda, precisament, a construir els relats d’esperança que necessiten els joves i la societat en conjunt. Sèneca, un romà com Ciceró, deia: "Encara que la por tingui més arguments, tria sempre l’esperança". És un bon missatge per a les noves generacions per encarar el futur amb una altra mirada.

Ester Busquets Alibés és professora de la UVic-UCC
stats