El futur escrit per Davos

Aquest dimecres, 20 de gener, s’inaugura la reunió anual de Davos. Cal parar especial atenció a les conclusions que, any rere any des del 1991, plantegen els debats convocats a la ciutat suïssa en la celebració del Fòrum Econòmic Mundial (WEF).

El seu president executiu, Klaus Schwab, va presentar les principals idees sobre les quals es reflexionarà en la convocatòria d’enguany, ja que es consideren objecte de canvi profund en el futur. De manera resumida, són tres: els negocis, la política i el treball.

Schwab afirma que hem entrat en un moment històric que ell anomena “la quarta revolució industrial”. Les tres que l’han precedit van canviar el món i, amb això, la vida de les persones que les van viure. La primera va ser la mecanització de la producció gràcies al vapor i a l’aigua; la segona, la divisió del treball com a conseqüència de la producció en massa i l’electricitat; i, finalment, la tercera es va donar per la producció automatitzada que van provocar la informàtica i l’electrònica.

La quarta revolució, en la qual ja estem immersos, i que Davos anuncia, serà la de la transformació digital, i vindrà causada pels sistemes ciberfísics, que, cada cop més, estan esborrant els límits entre les esferes físiques, digitals i biològiques. Aquesta revolució, real i allunyada de les històriques confrontacions ideològiques, tindrà efectes irreversibles, amb enormes implicacions quotidianes, i suposarà un canvi radical en la concepció que avui tenim de la societat, de la política i de l’economia.

Segons la previsió de Schwab, la “nova societat” que en sorgirà es caracteritzarà per tres trets. El primer és un nou mapa empresarial sorgit, per exemple, d’algunes de les actuals start-ups, que entraran en una lluita fratricida amb les grans i velles corporacions empresarials, moltes de les quals sucumbiran. El segon, un poder polític que cada cop més es fragmentarà i debilitarà els ressorts de les estructures tradicionals sorgides de l’estat nació. I el tercer, finalment, és un mercat de treball que es dualitzarà enormement, cosa que crearà un gran buit entre els dos extrems: d’una banda, els treballadors hiperqualificats i especialistes en algun camp tecnològic -només cal donar un cop d’ull a les ofertes laborals del LinkedIn-, i, de l’altra, els treballadors de baixa qualificació i de baix salari -coneguts com a precariat- en una societat que, tal com també prediu Schwab, serà cada cop més i més desigual.

I en aquest escenari rupturista i de canvi en l’àmbit econòmic, polític i laboral, ¿serà possible mantenir i fer sostenible allò que coneixem com a estat del benestar, o quedarà debilitat per les exigències d’una societat que no ho podrà sufragar? Només podrem garantir drets i fer-los efectius si, des del sector públic, dotem amb instruments de fortalesa i d’empoderament la comunitat local, per mitigar els efectes perversos de la globalització. També caldrà que afavorim el sector que Mintzberg anomena “sector plural”, és a dir, el no governamental i no lucratiu, i que és el més ben capacitat per atendre els serveis d’atenció a les persones, en especial els dels més vulnerables. Finalment, cal que articulem noves eines de concertació entre l’administració pública i la iniciativa social, una realitat que al nostre país té una tradició centenària.

Aspirar a viure en societats equitatives i inclusives ha de formar part de l’inexcusable deure dels poders públics. Les nostres són societats plurals i diverses, perquè la diferència ens ve donada per naturalesa i és un tret identificatiu de cada individu. No és la diferència, sinó la desigualtat, la que posa en risc la cohesió social. Les desigualtats són construccions artificials provocades per l’actual sistema econòmic que ens allunyen de l’ideal democràtic. Per fer-hi front haurem d’apostar per polítiques socials transformadores, polítiques que esmenin les situacions d’exclusió i que tinguin la capacitat de redistribuir l’enorme riquesa que hem generat, però que es reparteix, intencionadament, d’una manera injusta i inacceptable.

Més enllà de consideracions polítiques que puguin qüestionar allò que representa Davos, el que és cert és que les seves opinions actuen com a altaveu dels poders que, actualment, tenen la capacitat per transformar les nostres vides a curt i mitjà termini. És en aquest sentit que hem de parar l’orella, escoltar i preparar-nos per modular, en allò que puguem, un futur que ja està escrit.