Les futbolistes que venen assegurances

Cap d'EsportsDesprés de veure com els Estats Units, la gran potència del futbol femení, derrotava per 13-0 Tailàndia, l’exportera de la selecció nord-americana Hope Solo va penjar un vídeo a les xarxes en què explicava que hauria preferit guanyar per 6-0. “Ara molta gent aprofitarà aquest resultat per criticar el Mundial, el seu nivell. I espero que no signifiqui un pas enrere a Tailàndia, on la gent s’havia il·lusionat. I perdre 13-0 no seria el millor debut”, afirmava. Poques hores després, l’empresària Nualphan Lamsam explicava a la premsa tailandesa que ningú s’ha d’alarmar: “La selecció seguirà amb suport, seguirà creixent”. El més curiós del cas és que Lamsam no és membre de la Federació Tailandesa de Futbol. Tampoc forma part del ministeri d’Esports. És una empresària que amb els seus diners ha aixecat gairebé sola una selecció de futbol a Tailàndia.

Herència xinesa

Al darrere de cada projecte, si n’estires el fil, vas descobrint noves històries que, per moments, fan que oblidis on havies començat. Per entendre com ha arribat Tailàndia al Mundial de França, fita que la selecció masculina mai ha aconseguit, podríem anar fins a finals del segle XIX, quan el xinès Ung Miao Ngia va abandonar la seva regió natal de Guangdong i va marxar a Tailàndia per fer fortuna. Ung Miao Ngia imitava el que altres xinesos havien fet: marxar d’un imperi decadent, amb lluites internes, cada cop més castigat pels estats occidentals i sense futur. Milions de xinesos van marxar de casa i molts van anar al regne de Siam, l’actual Tailàndia, on el rei Chulalongkorn els obria les portes per tenir un estat fort que pogués plantar cara als britànics, sempre a punt per ficar el nas als palaus de mig planeta. Avui dia el 14% de la població tailandesa té arrels xineses, cosa que converteix Tailàndia en l’estat amb la comunitat xinesa a l’exterior més gran del món. I algunes famílies, com la que va crear Ung Miao Ngia, van fer fortuna invertint en el sector de la fusta. Nualphan Lamsam és la cinquena generació d’aquesta família, que ha anat diversificant inversions. De fet, Lamsam presideix l’empresa d’assegurances més important de Tailàndia, Muang Thai. Filla d’un polític del partit més antic del país, el Partit Demòcrata, monàrquic i conservador, Nualphan Lamsam va estudiar als Estats Units, on va descobrir el futbol. Al tornar a casa va decidir que volia entrar en aquest mercat de dues maneres: comprant un dels clubs més importants del país, el Port F.C., el 2015, i posant els seus diners per aixecar una selecció femenina, quan la Federació no hi tenia cap mena d’interès.

Coneguda popularment com a Madam Pang, aquesta empresària de 53anys ha pagat de la seva butxaca la creació de la lliga femenina i ha donat un contracte a l’empresa asseguradora a la major part de futbolistes internacionals per permetre que des de fa uns mesos es puguin centrar en el futbol. Malgrat que algunes van a l’oficina a vendre assegurances, poden viure més o menys com si fossin esportistes professionals. Madam Pang també va proposar que la seleccionadora fos una dona i va apostar per Nuengrutai Srathongvian, una de les millors jugadores d’hoquei sobre herba de la història del país. Srathongvian, però, sempre havia jugat a futbol, i un cop va començar la carrera com a entrenadora va interessar-se més per les botes de futbol que no pas pels estics d’hoquei.

Tailàndia va debutar en un Mundial fa quatre anys, quan va guanyar un partit contra Costa d’Ivori, i fa pocs mesos va arribar per primer cop a les semifinals de la Copa d’Àsia. I sempre amb Nualphan Lamsam a la graderia.