Soc futbolista i soc gai

És increïble que al segle XXI el fet que un futbolista professional es declari gai sigui notícia, i ja no diguem que la confessió en si s’hagi fet entre llàgrimes.

Recomano veure el vídeo de Josh Cavallo, el jugador de l'Adelaide australià, que posa els pèls de punta perquè demostra el preu tan car que un paga quan amaga la realitat. Aquest jove australià explica breument i cruament el que ha patit tota la vida: la por a expressar realment qui era, l’esgotament que suposa portar una doble vida i l’angoixa de pensar que en el fons ningú et coneix o estima per qui ets, sinó per la màscara que duus posada. Això crea un aïllament i una soledat que al final es fan insuportables i que, en el cas dels valents, acaba expressant-se. Lamentablement, per cada un de valent, n’hi ha molts que es queden callats, patint.

Ho sabem de sobres: el món de l’esport professional està ple de gais. Malauradament, la imatge de l’esportista d’elit encara és la del macho que es vanagloria de la seva força o animalitat, sovint expressada amb gesticulacions com les del Cholo Simeone, que recentment es posava la mà als genitals per celebrar un gol. A Espanya, a més, encara escolto molts programes de ràdio esportius en què es parla d’una machada quan algú guanya de manera espectacular; els petits, primets, baixets i blanquets com Xavi i Iniesta van haver de ser els millors del món per destacar en aquest ambient –ja els va costar força sense ser gais. 

Per això són tan importants gestos com els de Gerard Piqué, que no va tardar a donar suport a Cavallo. 

Diria que molts homes pensen que ser gai implica una manca de masculinitat, encara que en realitat una cosa no tingui res a veure amb l’altra. Les dones, en canvi, sembla que tinguin menys problemes per fer pública la seva orientació sexual, potser perquè només pel fet de ser dones tinguin menys pressió per aconseguir reptes –ningú espera veure dones als podis esportius ni als llocs de poder–. A més, el futbol femení compta amb grans models que lluiten cada dia per la igualtat, com a dones i com a lesbianes, començant per la capitana de la selecció dels Estats Units, Megan Rapinoe. Jo mateixa jugo al London Lesbian Kick About (LLKA), que té més de vint anys d'història.

Encara que s’hagi avançat molt en el camí de la igualtat, el vídeo de Cavallo demostra que encara queda lluny: les troiques internacionals, on hi ha el poder, encara estan dominades per homes heterosexuals de mitjana edat. Ser gai o lesbiana amb professió independent i liberal està molt bé si un es mou en camps creatius i alternatius com l’art, el cinema o el teatre. Però, i ho dic per pròpia experiència, proveu de ser gais a les cúpules bancàries d’arreu del món.

El millor del vídeo de Josh Cavallo és el reconeixement i suport que ha rebut. Això ajudarà milers de persones a entendre quina és la trista realitat de la minoria gai –que és molt més majoritària del que sembla.

Com a futbolista i lesbiana que soc, gràcies, Josh Cavallo!