Fumetes i emprenedors

Il·lusiona molt veure la creativitat i emprenedoria dels mossos d’esquadra que traficaven amb marihuana decomissada. Per evitar que els enxampessin "jugaven amb el pes" del material requisat, llegim a l’ARA: “Posaven com a excusa que les plantes es podrien i perdien aigua, i per això pesaven menys que en el moment en què s'havien intervingut”. No cal dir que, com sol passar en aquests negocis herbolaris, “l'engany també era entre els grups de confiança que hi havia entre ells”.

En la meva feréstega adolescència vaig dedicar-me, com la majoria de companys de ruralitat, a collir avellanes per obtenir uns ingressos que ens permetessin anar, de tant en tant, a la discoteca H-H, de Granollers, i demanar el ja clàssic “Cointreau amb pinya”. Al final del dia, a l’hora de pesar el sac i saber què ens corresponia (el pagès et pagava per quilos collits), hi havia dues trampes a fer: posar alguna pedra al sac o tirar-hi aigua. Però era una petita astúcia (que el pagès feia veure que no veia) molt més elaborada que la dels nostres amics. “La planta s’ha podrit i ha perdut aigua”, exclamava l’un. I tots els altres feien que sí amb el cap, on vas a parar. No sé si els que s’empassaven la bola feien com el pagès nostre, o potser és que sí que s’ho creien, i es pensaven que les plantes aquestes s’han de guardar congelades, com el julivert, que si el tens molts dies en una gerreta d’aigua s’esllangueix i es podreix. Em sembla una excusa boníssima per improvisada, com la que dius quan el tió no s’ha acabat de menjar la mandarina. L'única explicació que li trobo és que els ideòlegs de la bola i els receptors de la bola eren, en tots dos casos, fumetes, cosa que et fa relativitzar molt alguns aspectes científics de l’existència.