Tensar la corda sense trencar-la i pilota endavant seria el resum de la setmana política. O en paraules d’algú molt proper a la negociació entre Junts i el PSOE: “Aquest és un joc d’imatges”.
Gestos i diferències en la negociació sobre immigració que han acabat de moment en un pacte per donar-se temps mútuament per negociar, gesticulant però sense trencar la corda, per intentar tancar els temes pendents.
La qüestió és guanyar temps esperant que arribi el més important. Per a l’expresident Carles Puigdemont és el compliment judicial de l’amnistia i l’èxit en la negociació de les competències sobre immigració i el català a la UE. Per al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el més important és mantenir-se al damunt de la corda de l’equilibrista, sobrevivint a cada pas, i potser parlar dels pressupostos, però sembla que del 2026. Mentrestant, el mot d’ordre intern a la Moncloa és combatre l’ofensiva judicial del PP i cohesionar el vot de l’esquerra. Aglomerar l’oposició al PP amb l’actualització de l’exitós eslògan “Si tu no hi vas ells tornen” a través de la campanya de commemoració de la mort del dictador Francisco Franco.
MODES DE PRESSIÓ
Carles Puigdemont, que té el manual dels cops d’efecte comunicatius, va intentar posar una data límit a la negociació i es va enginyar la qüestió de confiança. Un gest que va sorprendre els socialistes, que s’ho van trobar a la premsa i ho van interpretar com un trencament de confiança amb una “qüestió fake” que el govern espanyol no està disposat a acceptar. Malgrat que és una prerrogativa de qui està al govern i de ningú més, Puigdemont intentava posar pressió als negociadors, però evitava llançar la bomba nuclear que seria donar suport a la moció de censura. L’expresident sap que bona part del seu electorat no entendria que accelerés una arribada del PP i Vox al govern espanyol. De fet, divendres Puigdemont va ser taxatiu en la negativa a apropar-se al PP en excés. D’acord a votar alguna llei i fer moltes reunions de Nogueras i Batet amb empresaris de l’energia i banquers, però sense donar credibilitat a una aliança amb el PP letal per al PSOE.
L’AMNISTIA POLÍTICA
Al damunt de la taula hi ha tres temes prioritaris: amnistia, competències sobre immigració i el català a Europa.
A l’espera de la decisió del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia, que es preveu al voltant de l’estiu, Junts exigeix “l’amnistia política”, que significa el reconeixement de l’expresident com l’interlocutor de Junts, i té al cap el marc ideològic del preàmbul de l’acord de Brussel·les. El pacte que reconeix l’origen del conflicte en el 1714 i que tant va incomodar els socialistes catalans.
Junts vol el reconeixement de la interlocució directa amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, més galons en la interlocució a la taula de Suïssa amb el ministre de Justícia o Interior o directament una trobada amb Pedro Sánchez. Fonts properes a la Moncloa descarten la presència dels ministres i asseguren que la trobada amb Sánchez “s’ha de madurar” perquè primer cal un acord i un rerefons polític. Les mateixes fonts consideren que les dues forces estan “condemnades a parlar”, però els “punts d’equilibri son complexos”, per exemple, en el control de fronteres. Fonts de Junts reclamen “donar el NIE i posar les condicions” amb una transferència integral de la competència i prendre decisions en funció de la realitat de la immigració a Catalunya.
En el marc de l’anomenada amnistia política, Junts reclama també que es garanteixin les tasques de seguretat de l’expresident a Waterloo.
Les negociacions de Junts i el PSOE afecten també els socialistes catalans. Per al president Salvador Illa, la prioritat és mantenir l’estabilitat, afavorir la idea que el conflicte s’ha acabat i preparar uns pressupostos que molt difícilment seran els de 2025. L’estabilitat del govern de la Generalitat no és aliena a la situació d’ERC, amb un Oriol Junqueras pendent del congrés del mes de març. Fins aquell moment, els pressupostos catalans i espanyols estaran al congelador.
FINANÇAMENT
S’avançarà en el tema relatiu al finançament?
Pedro Sánchez continua la renovació territorial del PSOE, amb els riscos que això tindria en condicions normals en l’obra de govern, però com que el PSOE no té majories i cada mesura és el part de la muntanya, ha decidit enviar el ministre Óscar López a Madrid i la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, a Andalusia.
Els dos ministeris se’n ressentiran, però Sánchez sap que ara li toca prendre el poder territorial al PP. L’elecció de Montero no és una bona notícia per als socialistes catalans. És difícilment imaginable l’aplicació de l’acord del finançament singular que pugui beneficiar Catalunya amb Montero fent campanya a Andalusia.
Avui no li convenen eleccions a cap dels actors de la coalició que va donar suport a Sánchez. Però els avenços són minúsculs i forçats per ensurts parlamentaris.
