La fugida de Dencàs el 6 d’octubre de 1934
Peces històriques
Del periodista Lluis Aymamí i Baudina (Barcelona, 1899 - Mèxic, 1979) a El 6 d’Octubre tal com jo l’he vist (Ed. Atena, 1935). És el gran reportatge més precís, testimonial i veraç dels Fets del Sis d’Octubre de 1934. Uns esdeveniments desfermats per la proclama confederal del president Companys a favor de “l’Estat Català de la República Federal Espanyola.” Sembla que el text era del periodista Josep Maria Masip. Companys cedia a pressions d’independentistes dins i fora d’ERC. Aquella iniciativa va fracassar per la intervenció de l’exèrcit. President i consellers van ser condemnats a 30 anys de presó per aquell nyap d’avui fa noranta anys. Els van indultar el 1936 amb el triomf electoral de les esquerres.
[...] El 6 d’octubre al migdia la ciutat era presa militarment pel Sometent i les Joventuts d’Estat Català. El conseller de Governació Josep Dencàs ho anuncià prèviament al poble de Catalunya per mitjà de la ràdio. [...] Algú preguntà si s’havia desistit d’un projecte del qual s’havia parlat molt a Governació. La voladura de determinats edificis. Es respongué que se n’havia desistit a la força, perquè a l’hora de dur-ho a la pràctica s’havia trobat que a Governació no hi havia dinamita. Sembla que a mitjanit Dencàs telefonà preguntant a una determinada persona si la sortida era oberta. Li respongueren afirmativament. Més tard es pogué saber que es referia a la sortida de la claveguera per la qual havia de fugir si les coses anaven malament. [...] Pels voltants de les sis del matí, Dencàs i uns pocs més sortien per la claveguera. Quan tornaren a demanar-lo de la Generalitat, ja era fora. En travessar el pati de l’edifici els qui sortien pogueren comprovar, amb sorpresa, que hi havia més de dos-cents homes arrenglerats i armats, que esperaven ordres, que havien restat inactius tota la nit. Dencàs i els seus acompanyants van anar a parar a la Barceloneta. Es refugiaren en una casa; després en una altra. Totes dues de la mateixa barriada. El dia 13 Dencàs, amb les naturals precaucions, abandonà l’amagatall i es traslladà a Sants, on romangué quatre dies més. I de Sants sortí amb un cotxe que el dugué a la frontera el dia 17 o 18 d’octubre. [...] Mentrestant, a la Generalitat havien estat detinguts per l’exèrcit des del President al darrer ordenança. [...] A què responia aquella actitud benèvola de les tropes? ¿És que el conseller de Governació, líder d’Estat Català, “generalíssim” del moviment, amo d’un veritable arsenal, interessava menys que un ordenança de la Generalitat? Evidentment, la fugida per la claveguera podia estalviar-se. [...]
