13/9: Frustració

L’objectiu de l’Estat davant del sentiment independentista català no és tan sols derrotar-lo, també és desactivar-lo: provocar-li una derrota que el desactivi. I en això s’ho juga tot a una carta: que topar una vegada i una altra amb un mur infranquejable provoqui en la ciutadania catalana una fatiga que es vagi convertint en desànim i que desemboqui finalment en frustració. Amb la convicció que aquesta frustració es girarà contra els dirigents independentistes i contra el catalanisme en general, presentats com a culpables d’haver dut el país a un carreró sense sortida. La barreja d’intransigència i repressió té per objectiu generar desànim. Per això magnifiquen qualsevol símptoma real o il·lusori d’aquest desànim. Però l’operació és perillosa, i per tant irresponsable. És possible que en una primera fase una sensació de frustració castigués els dirigents independentistes. Però a mitjà termini, quan estàs frustrat perquè has anat a parar a un carreró sense sortida, pots criticar qui t’ha portat a aquest carreró, però critiques encara més qui t’ha barrat la sortida. La frustració acabaria girant-se contra els qui la provoquen. No afegiria noves adhesions al projecte espanyol, sinó més aviat una deserció i una desafecció més profundes.